verb Unir una persona o una cosa a una altra cosa o a un conjunt de persones o de coses. Quan agregues sucre a la llet, es torna més dolça. Si un pianista s'agrega a una orquestra, entra a formar-ne part.

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb
1. Tenir un gust una mica agre, ser més o menys agre. Les fruites molt madures a vegades agregen.
2. agrir.

adjectiu
1. Una persona és agressiva quan té tendència a atacar, a provocar i a ofendre els altres.
2. Diem que un moviment, una paraula o un discurs és agressiu quan és brusc o provocatiu.

nom femení L'agressivitat és la característica del que és agressiu. Les pel·lícules amb molta agressivitat pot ser que no ens deixin dormir bé.

[Plural: també agrestos]
adjectiu
1. Que és propi del camp. Els camperols porten una vida agresta. Les plantes agrestes creixen als camps sense que ningú les cultivi.
2. Mig salvatge, ple d'herbes i d'arbustos. Alguns boscos són agrestos.
3. Diem que una persona té un caràcter, unes maneres o uns costums agrestos quan no és gaire delicada.

verb Fer que una cosa sigui més greu. La sequera agreuja la misèria d'algunes zones. Quan les malalties s'agreugen, són més difícils de curar.

adjectiu Que està relacionat amb l'agricultura. Les eines agrícoles han evolucionat molt amb el temps.

nom femení L'agricultura és l'art de cultivar la terra.

nom masculí i femení Persona que es dedica a mesurar els terrenys.

[També agrejar]
verb
1. Fer tornar agre. La calor agreix la llet i altres aliments.
2. Es diu que un afer, una discussió, etc., s'ha agrit si s'ha complicat i enverinat; també es diu que una persona s'ha agrit si sempre està preocupada i de mal humor.