[També desafavorir]
verb
1. No afavorir, no anar bé, perjudicar. Si una herència desfavoreix algú, vol dir que no és bona per a ell.
2. Un pentinat, un color, un vestit o una altra cosa desfavoreix una persona quan no li queda bé i fa que es vegi menys bonica.

[! Conjugació: desfàs, desfà, desfés]
verb
1. Separar les parts d'una cosa, fer que deixi de ser com era, desmuntar, deslligar, desordenar allò que ja està fet. Així, desfem una casa, un trencaclosques, un nus, un llit, etc.
2. Fer que algunes coses es fonguin o es dissolguin. El sol desfà la neu i la calor desfà la xocolata. El sucre es desfà en aigua.
3. Derrotar totalment; fer perdre l'ànim, les ganes de fer coses. Si a algú li passen moltes desgràcies, es pot quedar desfet, abatut.
usat amb pronom
4. desfer-se d'una persona o d'una cosa és desempallegar-se'n, deixar-la, fer-la desaparèixer.

verb Fer que alguna cosa deixi d'estar fermada.

adjectiu Que està deslligat, sense subjecció. Els gossos no s'han de portar desfermats pels carrers de la ciutat.

nom femení La desferra, o les desferres, és el que queda d'una cosa destruïda o feta malbé. Alguns artistes fan obres d'art amb les desferres de cotxes, avions o màquines.

nom femení Una desfeta és una derrota completa.

nom masculí Un desfici és una intranquil·litat que sentim quan tenim un dolor, una preocupació o un desig molt fort. Quan tenim molta picor ens rasquem amb desfici.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Provocar desfici. Haver-se d'esperar hores i hores perquè et visiti un metge desficia qualsevol.
usat amb pronom
2. desficiar-se és tenir desfici. Les persones molt nervioses es desficien sovint.

verb Canviar l'aspecte exterior, la cara, els ulls, etc., d'una persona o canviar les característiques més importants d'una cosa. En alguns accidents, la gent queda desfigurada.

nom femení Una desfilada és el fet de desfilar les tropes, els participants en una processó o en una manifestació, o un altre grup de persones.