verb usat amb pronom Caure a terra verticalment. Si quan et desmaies estàs dret, et desplomes.

nom masculí Hi ha un despoblament en un lloc quan la població disminueix. Alguns pobles de muntanya han sofert un despoblament gran; n'hi ha que han quedat abandonats.

verb Fer marxar la població d'un lloc. Les guerres despoblen els territoris. Amb l'anada de la gent a les ciutats, el camp es despobla.

adjectiu
1. Que no està poblat, que és deshabitat.
nom masculí
2. Un despoblat és un poble o un grup de cases on ja no hi viu ningú.

verb Fer que algú o alguna cosa perdi caràcter polític.

verb Prendre a una persona una cosa que tenia. Si un noble era traïdor, el rei el desposseïa de les terres i dels béns.

nom masculí i femení Un o una dèspota és una persona que obliga els altres a fer el que ella vol sense donar explicacions i sense pensar en el que és més convenient. Els dèspotes acostumen a tractar els altres malament i amb crueltat.

[! Conjugació: desprèn, desprès]
verb
1. Separar una cosa d'allà on és agafada. Per a pintar la paret va bé desprendre primer la pintura antiga. Si no enganxes bé una cosa, es desprèn de seguida. La conclusió d'un raonament es desprèn de tot el que s'ha dit abans.
2. Exhalar. Les flors desprenen olor.
3. Deduir. Si algú et diu que t'espera a sopar demà, desprens que et convida.
usat amb pronom
4. desprendre's d'alguna cosa és abandonar-la, fer-la desaparèixer.

verb usat amb pronom Deixar de preocupar-se. Durant les vacances, convé que ens despreocupem de la feina.

adjectiu Que no es preocupa per les coses.