verb Sotmetre una persona a judici.

nom masculí Un enlairament és el fet d'enlairar una cosa. L'enlairament d'un coet espacial és un espectacle formidable.

verb Alçar enlaire. Si no fa vent, no es pot enlairar un estel. Alguns avions poden enlairar-se verticalment.

adverbi
1. A una distància més o menys gran de terra. Els avions volen molt enlaire.
2. Diem que una qüestió, una discussió, un negoci, etc., és enlaire quan és pendent, sense resoldre.

adverbi Cap allà, en direcció d'aquí cap allà. Moveu-vos una mica enllà, que em feu nosa.

nom masculí
1. Un enllaç és una unió o una connexió d'una cosa amb una altra. En un enllaç entre dues línies de ferrocarril es pot fer canvi de tren.
nom masculí i femení
2. Un o una enllaç és una persona que s'encarrega de la comunicació entre altres persones o grups. L'enllaç sindical d'una empresa parla a la direcció en nom dels treballadors.
nom masculí
3. Un enllaç matrimonial és un casament.

verb Una riuada, una avinguda d'aigua, etc., deixar cobert de llot un terreny. En les inundacions, les aigües enllaquen els carrers dels pobles, i els veïns han de treure el fang amb pales.

[! Conjugació: amb C davant E, I]
verb
1. Fer que hi hagi un enllaç entre dues o més coses. Les carreteres i els ferrocarrils enllacen les ciutats d'un país.
usat amb pronom
2. enllaçar-se és casar-se.

verb enllepolir.

[També enllardissar]
verb
1. Recobrir amb llard un aliment abans de coure'l. Algunes receptes diuen que s'ha d'enllardar la carn quan s'ha de fer al forn.
2. Embrutar amb llard o amb una altra substància greixosa. Els fregits enllarden les paelles. Si t'aboques oli pel damunt t'enllardaràs.