adjectiu Que viu o és als llocs més profunds del mar. Entre la fauna abissal hi ha peixos molt estranys.

adjectiu Que és vil, digne d'un gran menyspreu. Maltractar les criatures és una acció abjecta i cruel.

verb Renunciar, sovint d'una manera solemne, a una religió, a una creença o a una opinió. Quan un musulmà es converteix al cristianisme, abjura de la seva religió.

verb
1. Fer que una cosa es torni blana o tova. La calor ablaneix la mantega. El pa s'ablaneix amb aigua.
2. Quan diem que ablanim una pena o una situació dolorosa volem dir que la fem més suau. Per a ablanir el mal de queixal, va bé prendre una aspirina.

nom masculí L'ablatiu és el cas d'algunes llengües com el llatí que sol indicar els complements circumstancials. La paraula llatina rosa en ablatiu té la forma rosa.

nom femení Una persona fa les seves ablucions al matí quan es renta. En algunes religions, es fan ablucions no només per a netejar-se el cos, sinó també per a purificar l'ànima.

nom femení L'abnegació d'una persona és el fet de sacrificar-se i d'esforçar-se voluntàriament per ajudar els altres sense obtenir res a canvi. L'abnegació dels pares fa que els fills tinguin una vida millor.

adjectiu Que practica l'abnegació, que se sacrifica pels altres. Hi ha persones abnegades que treballen en països del Tercer Món.

nom masculí Un abocador és un lloc on es llencen coses, especialment deixalles, runes i escombraries. Hi ha abocadors que no estan permesos.

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Fer sortir d'un recipient, inclinant-lo, el que hi ha a dins. Per a servir cafè dins d'una tassa s'ha d'abocar la cafetera. Si aboquem un gerro d'aigua, ho mullarem tot.
usat amb pronom
2. abocar-se és inclinar la part de dalt del cos cap endavant, sovint traient-la per una obertura. Quan cridem algú des d'una finestra, ens hi aboquem una mica a fi que ens pugui veure.
3. abocar-se a una activitat o a una persona és dedicar-s'hi molt. Hi ha persones que quan una cosa els agrada molt, s'hi aboquen de ple i no fan res més.