Es mostren 19960 resultats

estupefacte
estupefacta
estupefactes

<title type="display">estupefacte</title>

adjectiu Que queda molt admirat, molt estranyat davant d'una cosa, sense saber què dir ni què fer. Que una persona no sàpiga com es diu ens deixa estupefactes.
estupefacció

estupefaent
estupefaents

estupend
estupenda
estupends
estupendes

estúpid
estúpida
estúpids
estúpides

<title type="display">estúpid</title>

adjectiu i nom masculí i femení Que té poc enteniment, que molesta els altres amb el seu comportament, amb les seves paraules. Les persones estúpides fan que la gent s'enfadi. També parlem de paraules i de conductes estúpides. Es fa servir com un insult.
estupidesa

estupor
estupors

<title type="display">estupor</title>

nom masculí o femení Una persona té estupor quan es queda com aturada i paralitzada per una cosa que li sembla extraordinària, estranya, meravellosa. Alguns paisatges d'alta muntanya ens causen estupor.

esturió
esturions

<title type="display">esturió</title>

nom masculí Un esturió és un peix de cos allargat i bastant prim, amb un musell llarg que té a sota quatre apèndixs que formen com una barba. És de color gris verdós a l'esquena, blanc de plata als costats i rosat o blanc al ventre. Els esturions poden arribar als tres metres de llargària, però normalment fan entre dos metres i un metre i mig. Viuen al mar però entren a la part baixa dels rius per a fer-hi la posta. Amb els ous d'aquest peix es fabrica el caviar.

esvair

<title type="display">esvair</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Desfer una cosa, fer-la desaparèixer. El vent esvaeix els núvols. Quan s'esvaeix la boira, es pot veure el sol.
esvaïment

esvalotar

<title type="display">esvalotar</title>

verb Fer molt soroll, molts crits. Sempre hi ha grups de persones que esvaloten de nit pels carrers. Les criatures s'esvaloten de seguida quan són moltes a jugar.
esvalot

esvalotat
esvalotada
esvalotats
esvalotades

esvanir-se

<title type="display">esvanir-se</title>

    verb usat amb pronom
  1. Desaparèixer totalment. Quan surt el sol, les ombres de la nit s'esvaneixen.
  2. Perdre a poc a poc la força, la intensitat. L'olor d'una colònia o d'un perfum s'esvaneix al cap del temps.
  3. Perdre els sentits, desmaiar-se. Algunes persones s'esvaneixen quan reben una mala notícia.