Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ averia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averia</title>

Partició sil·làbica: a_ve_ri_a
Homòfon: avaria, haveria

femení

Haveria.
A Andorra, impost que gravava el bestiar menut.

■ averia

femení Haveria A Andorra, impost que gravava el bestiar menut

■ avern

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avern</title>

Etimologia: del ll. Avernus, llac de Campània, considerat l’entrada de l’infern 1a font: c. 1900, Verdaguer

masculí història de les religions infern 1.

■ avern

masculí història de les religions infern 1

■ averrir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averrir</title>

Etimologia: de verro 1a font: s. XIV

verb transitiu Cobrir el porc (la truja).

■ averrir

verb transitiu Cobrir el porc la truja

■ averroisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averroisme</title>

Partició sil·làbica: a_ver_ro_is_me

masculí filosofia Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil.

■ averroisme

masculí filosofia Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil

■ averroista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averroista</title>

Partició sil·làbica: a_ver_ro_is_ta

filosofia

adjectiu Relatiu o pertanyent a Averrois o a l’averroisme.
adjectiu i masculí i femení Partidari de l’averroisme.

■ averroista

filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent a Averrois o a l’averroisme adjectiu i masculí i femení Partidari de l’averroisme

■ aversió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aversió</title>

Partició sil·làbica: a_ver_si_ó
Homòfon: eversió
Etimologia: del ll. aversio, -onis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení Repugnància, repulsió violenta, envers algú o alguna cosa.

■ aversió

femení Repugnància, repulsió violenta, envers algú o alguna cosa

■ aversiu

| aversiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aversiu</title>

Partició sil·làbica: a_ver_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. aversus, -a, -um, participi de avertere ‘girar’

adjectiu Que provoca aversió. Situacions aversives.

■ aversiu

| aversiva

adjectiu Que provoca aversió Situacions aversives

■ avés

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avés</title>

Etimologia: de avesar

masculí

Costum, habitud.
perdre l’avés Desavesar-se.

■ avés

masculí Costum, habitud perdre l’avés Desavesar-se

■ avesar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avesar</title>

Etimologia: del ll. vg. *advitiare, íd., der. de vitium ‘vici’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa

verb

transitiu Acostumar, habituar, acarrerar.
pronominal Avesar-se a treballar de nit.

■ avesar

verb transitiu Acostumar, habituar, acarrerar pronominal Avesar-se a treballar de nit

avèstic

| avèstica

<title type="display">avèstic</title>

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Avesta (llibres sagrats del mazdaisme).
masculí lingüística Dialecte irànic, molt afí al vèdic, en el qual és escrit l’Avesta.
alfabet avèstic escriptura Alfabet irànic, derivat de l’arameu, en el qual és escrit l’Avesta.

avèstic

| avèstica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Avesta llibres sagrats del mazdaisme masculí lingüística Dialecte irànic, molt afí al vèdic, en el qual és escrit l’Avesta alfabet avèstic escriptura Alfabet irànic, derivat de l’arameu, en el qual és escrit l’Avesta