Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ avergonyir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avergonyir</title>

Etimologia: de vergonya 1a font: s. XVII

verb

transitiu Causar vergonya (a algú). Les demostracions del públic avergonyiren els actors.
pronominal Sentir vergonya. Avergonyir-se d’haver fet un tort.
transitiu Fer sentir vergonya, confondre amb retrets. Avergonyir un alumne davant els seus companys.

■ avergonyir

verb transitiu Causar vergonya a algú Les demostracions del públic avergonyiren els actors pronominal Sentir vergonya Avergonyir-se d’haver fet un tort transitiu Fer sentir vergonya, confondre amb retrets Avergonyir un alumne davant els seus companys

■ averia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averia</title>

Partició sil·làbica: a_ve_ri_a
Homòfon: avaria, haveria

femení

Haveria.
A Andorra, impost que gravava el bestiar menut.

■ averia

femení Haveria A Andorra, impost que gravava el bestiar menut

■ avern

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avern</title>

Etimologia: del ll. Avernus, llac de Campània, considerat l’entrada de l’infern 1a font: c. 1900, Verdaguer

masculí història de les religions infern 1.

■ avern

masculí història de les religions infern 1

■ averrir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averrir</title>

Etimologia: de verro 1a font: s. XIV

verb transitiu Cobrir el porc (la truja).

■ averrir

verb transitiu Cobrir el porc la truja

■ averroisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averroisme</title>

Partició sil·làbica: a_ver_ro_is_me

masculí filosofia Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil.

■ averroisme

masculí filosofia Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil

■ averroista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">averroista</title>

Partició sil·làbica: a_ver_ro_is_ta

filosofia

adjectiu Relatiu o pertanyent a Averrois o a l’averroisme.
adjectiu i masculí i femení Partidari de l’averroisme.

■ averroista

filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent a Averrois o a l’averroisme adjectiu i masculí i femení Partidari de l’averroisme

■ aversió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aversió</title>

Partició sil·làbica: a_ver_si_ó
Homòfon: eversió
Etimologia: del ll. aversio, -onis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení Repugnància, repulsió violenta, envers algú o alguna cosa.

■ aversió

femení Repugnància, repulsió violenta, envers algú o alguna cosa

■ aversiu

| aversiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aversiu</title>

Partició sil·làbica: a_ver_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. aversus, -a, -um, participi de avertere ‘girar’

adjectiu Que provoca aversió. Situacions aversives.

■ aversiu

| aversiva

adjectiu Que provoca aversió Situacions aversives

■ avés

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avés</title>

Etimologia: de avesar

masculí

Costum, habitud.
perdre l’avés Desavesar-se.

■ avés

masculí Costum, habitud perdre l’avés Desavesar-se

■ avesar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avesar</title>

Etimologia: del ll. vg. *advitiare, íd., der. de vitium ‘vici’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa

verb

transitiu Acostumar, habituar, acarrerar.
pronominal Avesar-se a treballar de nit.

■ avesar

verb transitiu Acostumar, habituar, acarrerar pronominal Avesar-se a treballar de nit