Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ aviciadura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aviciadura</title>

Partició sil·làbica: a_vi_ci_a_du_ra
Etimologia: de aviciar

femení Efecte d’aviciar algú, especialment un infant, tractant-lo amb massa feblesa, amb massa condescendència, etc.

■ aviciadura

femení Efecte d’aviciar algú, especialment un infant, tractant-lo amb massa feblesa, amb massa condescendència, etc

■ aviciar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aviciar</title>

Partició sil·làbica: a_vi_ci_ar
Etimologia: de vici

verb

transitiu Tractar algú, especialment un infant, amb tanta feblesa, tanta condescendència, etc., que hom li encoratja les exigències. El mestre es queixava d’alguns pares que avicien els fills.
pronominal Contreure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. Aviciar-se als estimulants.

■ aviciar

verb transitiu Tractar algú, especialment un infant, amb tanta feblesa, tanta condescendència, etc, que hom li encoratja les exigències El mestre es queixava d’alguns pares que avicien els fills pronominal Contreure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa Aviciar-se als estimulants

■ avícola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avícola</title>

Etimologia: de avi- i -cola

adjectiu avicultura Relatiu o pertanyent a l’avicultura.

■ avícola

adjectiu avicultura Relatiu o pertanyent a l’avicultura

aviculària

<title type="display">aviculària</title>

Partició sil·làbica: a_vi_cu_là_ri_a
Etimologia: del ll. cient. avicularius, der. de avicŭla, dimin. de avis ‘ocell’

femení zoologia Individu de les colònies de briozous que recorda molt, per la forma, el cap i el bec d’un ocell.

aviculària

femení zoologia Individu de les colònies de briozous que recorda molt, per la forma, el cap i el bec d’un ocell

aviculàrids

<title type="display">aviculàrids</title>

Etimologia: del ll. cient. avicularius (v. aviculària) i -id

masculí

zoologia

plural Família d’aràcnids de l’ordre dels aranèids, que inclou la nemèsia.
singular Aràcnid de la família dels aviculàrids.

aviculàrids

masculí zoologia plural Família d’aràcnids de l’ordre dels aranèids, que inclou la nemèsia singular Aràcnid de la família dels aviculàrids

■ avicultor

| avicultora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avicultor</title>

Etimologia: de avi- i -cultor

masculí i femení Persona que es dedica a l’avicultura.

■ avicultor

| avicultora

masculí i femení Persona que es dedica a l’avicultura

■ avicultura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avicultura</title>

Etimologia: de avi- i cultura

femení avicultura Tècnica de la cria d’ocells en general, especialment de l’aviram: gallines, oques, ànecs, coloms, indiots, etc.

■ avicultura

femení avicultura Tècnica de la cria d’ocells en general, especialment de l’aviram gallines, oques, ànecs, coloms, indiots, etc

■ àvid

| àvida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àvid</title>

Homòfon: hàbit
Etimologia: del ll. avĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Que té un desig immoderat d’alguna cosa. Àvid de triomfs.

■ àvid

| àvida

adjectiu Que té un desig immoderat d’alguna cosa Àvid de triomfs

■ àvidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àvidament</title>

Etimologia: de àvid

adverbi Amb avidesa. Beure àvidament.

■ àvidament

adverbi Amb avidesa Beure àvidament

■ avidar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avidar</title>

Etimologia: de vida 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Donar vida, nodrir.
pronominal Guanyar-se la vida, nodrir-se.

■ avidar

verb transitiu Donar vida, nodrir pronominal Guanyar-se la vida, nodrir-se