Etimologia: de l’àr. ʿalà bâb Al-lâh, íd., literalment ‘sobre la porta de Déu’, on bâb pren el sentit de ‘poder’, i d’aquí ‘en poder de Déu’, és a dir, ‘com Déu vol’ 1a font: 1839, DLab.
Body
Mot emprat en l’expressió a la babalàlocució adverbial Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament. Fer les coses a la babalà. Paraules dites a la babalà.
Mot emprat en l’expressió a la babalà locució adverbial Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament Fer les coses a la babalà Paraules dites a la babalà
Partició sil·làbica: ba_ba_lu_et Etimologia: probablement de babalua, en perdre sa babalua ‘perdre l’esma, el nord’, encreuament de babau amb al·lelu(i)a, en perdre s’al·lelua
Body
adjectiu i masculí i femenídialectal Curt d’enteniment, babau.
femení Ninot per a espantar ocells espantall fer babarotes Mostrar, fer, a la vista d’algú, coses que li despertin un desig Fer ganyotes davant algú per riure-se’n
Partició sil·làbica: ba_bau Etimologia: d’origen expressiu; l’arrel bab- expressa infantilisme i confusió mental, i apareix en altres mots: babaia, babarota, babeca, baboia (v. babuí) 1a font: s. XIV
Body
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
masculídialectal Ésser fantàstic amb què hom fa por als infants.
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri masculí dialectal Ésser fantàstic amb què hom fa por als infants