Es mostren 88939 resultats

bac2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bac</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del fr. bac ‘recipient’, d’un ll. vg. *baccu, íd.
Body
    masculí
  1. arts gràfiques
    1. Recipient destinat a contenir un conjunt de colors que suren damunt un líquid dens i mucilaginós, sense barrejar-s’hi, i que hom empra per a obtenir el paper pintat destinat a guardes d’enquadernació.
    2. Bala.
  2. indústria tèxtil Estri emprat antigament pels naipers i els estampadors d’imatges populars i els de teixits, els quals encara l’utilitzen en petita escala, per a entintar o sucar de pasta d’estampació els motlles.



  3. Vegeu també:
    bac1
    bac3
    bac5
    bac4

bac2

bac3

bac3

bac4

bac4

bac5

bac5

baca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">baca</title>

Accessory
Homòfon: vaca
Etimologia: probablement del fr. bâche, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
  1. automòbil, automobilisme Plataforma que hom acobla damunt el sostre d’un vehicle automòbil per a transportar-hi l’equipatge.
  2. transports
    1. Part superior d’un carruatge coberta amb una vela i que hom destinava al bagatge dels passatgers.
    2. Lona utilitzada per a cobrir l’equipatge col·locat damunt un vehicle.
  3. fer (o donar) la baca (a algú) Fer anar enlaire (una persona, un ninot, etc., posat sobre una vela) estirant la vela bruscament a un temps les persones que la tenen agafada per les vores.

baca

bacada

bacada

bacallà

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">bacallà</title>

Accessory
Homòfon: bacallar
Etimologia: probablement del gascó cabilhau, der. de cap o del dimin. cabilh (ll. capitulum), que passà per metàtesi al basc bakailaoi, d’aquí, al cast. bacallao i bacalao 1a font: 1640
Body
    masculí
  1. ictiologia i alimentació, indústries alimentàries
    1. Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes (Gadus morhua), de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, que és objecte d’una pesca molt activa. La conserva obtinguda és anomenada bacallà sec (o salat), si el peix ha estat obert i salat, i peixopalo o estocfix, si ha estat assecat sencer i sense salar-lo
    2. per extensió Peix de l’ordre dels gadiformes (Gadus macrocephalus), que habita a les costes d’Alaska, molt semblant al bacallà de l’Atlàntic.
  2. per extensió ictiologia abadejo 1.
  3. figuradament Persona molt magra i seca.
  4. tallar el bacallà figuradament Ésser el qui mana en un afer.

bacallà

bacallaner
| bacallanera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bacallaner</title>

Accessory
Etimologia: de bacallà
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al bacallà o a la pesca del bacallà. Flota bacallanera.
  2. masculí i femení Persona que comercia amb bacallà o que en ven.
  3. masculí marina, marítim Vaixell construït per a la pesca del bacallà o adaptat a aquest servei.

bacallaner
| bacallanera

bacallaneria

bacallaneria

bacallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bacallar</title>

Accessory
Homòfon: bacallà
Etimologia: v. batxiller2
Body
    masculí
  1. història
    1. A Catalunya, a l’alta edat mitjana (segle XI), individu de categoria social inferior a la del pagès.
    2. A l’alta edat mitjana, cabaler.
  2. antigament i per extensió
    1. Vilà.
    2. Home solter.

bacallar