Es mostren 88940 resultats

■ bacallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bacallar</title>

Homòfon: bacallà
Etimologia: v. batxiller2
    masculí
  1. història
    1. A Catalunya, a l’alta edat mitjana (segle XI), individu de categoria social inferior a la del pagès.
    2. A l’alta edat mitjana, cabaler.
  2. antigament i per extensió
    1. Vilà.
    2. Home solter.

■ bacallar

masculí història A Catalunya, a l’alta edat mitjana segle XI, individu de categoria social inferior a la del pagès A l’alta edat mitjana, cabaler antigament i per extensió Vilà Home solter
Gran Diccionari de la llengua catalana

bacallaria

bacallaria

femení antigament Qualitat de bacallar Vilania, berganteria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bacanal

■ bacanal

adjectiu religió Relatiu o pertanyent al déu Bacus o Bac femení plural religió A Roma, culte orgiàstic en honor de Bacus femení Orgia tumultuosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bacanard
| bacanarda

■ bacanard
| bacanarda

adjectiu Llosc, estult No siguis bacanard
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bacant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bacant</title>

Homòfon: vacant
Etimologia: del ll. bacchans, -ntis, íd., der. de Bacchus, déu del vi 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. mitologia Integrant del seguici de Bacus, que corria i dansava desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals estrenyent contra el pit un cervatell.
  2. per extensió
    1. història de les religions Sacerdotessa de Bacus.
    2. religió Dona que participava en els misteris bàquics.
  3. figuradament Dona dominada per una passió desmesurada, especialment sensual.

■ bacant

femení mitologia Integrant del seguici de Bacus, que corria i dansava desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals estrenyent contra el pit un cervatell per extensió història de les religions Sacerdotessa de Bacus religió Dona que participava en els misteris bàquics figuradament Dona dominada per una passió desmesurada, especialment sensual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bacarà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bacarà</title>

Etimologia: del fr. baccara, d’origen desconegut 1a font: s. XIX
    [plural bacaràs] masculí jocs d’entreteniment
  1. Joc de cartes en què guanya la partida el jugador que fa nou punts o que s’hi acosta més.
  2. Puntuació nou obtinguda en el joc del bacarà.

■ bacarà

plural bacaràs masculí jocs d’entreteniment Joc de cartes en què guanya la partida el jugador que fa nou punts o que s’hi acosta més Puntuació nou obtinguda en el joc del bacarà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

baccarat

baccarat

masculí química industrial Tipus de cristall que pren el nom de la manufactura de Baccarat, a la Lorena
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bacci-

■ bacci-

Forma prefixada del mot llatí bacca , que significa ‘baia’ Ex bacciforme, baccívor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baccífer
| baccífera

■ baccífer
| baccífera

adjectiu botànica Dit de les plantes el fruit de les quals és una baia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bacciforme

■ bacciforme

adjectiu botànica Dit dels fruits o d’altres òrgans que tenen aspecte de baia
Traducció