<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acabar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. vg. *accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del ll. vg. capu per caput 1a font: c. 1200, Hom.
Body
-
verb
-
- transitiu Portar a fi, donar fi (a una cosa començada), terminar. Acabar la carrera.
- transitiu Donar l’última mà (a una cosa), perfer. Acabar un vestit.
- transitiu Exhaurir (una cosa). Acabar les municions.
- pronominal Menjar o beure una cosa sense deixar-ne gens. S’ha acabat totes les sopes.
-
- intransitiu Arribar, algú o alguna cosa, a la seva fi. El ball ha acabat molt d’hora.
- intransitiu Tenir fi. La finca acaba ací.
- intransitiu Ésser terminat. Acabar, un mot, en vocal.
- pronominal Aquesta carretera s’acaba a Tavertet. S’ha acabat el sucre. Això s’acabarà en baralles.
- transitiu indústria tèxtil Sotmetre els teixits a les operacions d’acabament.
-
acabar amb (algú de fer una cosa)
- Obtenir-ho d’ell. Al final acabaren amb el rei que els ho concediria.
- Convenir amb ell de fer-ho, posar-s’hi d’acord per fer-ho. He acabat amb en Pere d’anar-hi plegats.
-
acabar de
[seguit d’infinitiu]
- Estar a punt de, mancar poc per a. Som-hi, que ja acabem d’arribar-hi.
- Haver (fet, dit, etc.) adés. El tren acaba de partir. Pa acabat de fer.
- acabar-ne Aconseguir-ne, treure’n (un profit). No et disgustis, que no n’acabaràs res.
- acabar per [seguit d’infinitiu] Arribar finalment a fer una cosa. Si insisteixes una mica més, acabarà per confessar el que va fer.
- no acabar de No arribar a, no abastar a. No acabar de veure-ho clar. No acabem d’arribar-hi mai.
- no poder-se (o no saber-se) acabar (una cosa) No saber-se’n avenir. Que, a tu, no t’hagin volgut ajudar, no ens ho podem acabar.