Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ baladreig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">baladreig</title>

Partició sil·làbica: ba_la_dreig
Etimologia: de baladrejar

masculí Acció de baladrejar.

■ baladrejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">baladrejar</title>

Etimologia: de l’ant. baladrar, ll. *balatrare, relacionat amb el ll. familiar balatro, -ōnis ‘xerraire’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa

verb intransitiu Cridar esvalotant.

■ baladrer

| baladrera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">baladrer</title>

Etimologia: de l’ant. baladrar (v. baladrejar)

adjectiu i masculí i femení Que baladreja.

■ baladrer

| baladrera

adjectiu i masculí i femení Que baladreja

■ balafiador

| balafiadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balafiador</title>

Partició sil·làbica: ba_la_fi_a_dor
Etimologia: de balafiar 1a font: 1839, DLab.

masculí i femení Malgastador, dilapidador.

■ balafiador

| balafiadora

masculí i femení Malgastador, dilapidador

■ balafiament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balafiament</title>

Partició sil·làbica: ba_la_fi_a_ment
Etimologia: de balafiar

masculí Acció de balafiar.

■ balafiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balafiar</title>

Partició sil·làbica: ba_la_fi_ar
Etimologia: probablement de l’àr. b al-ʿâfiya ‘amb salut, amb perdó’, d’on l’ant. venir a balàfia ‘obtenir el perdó un captiu’; d’un primer significat de ‘perdonar’ es passà a ‘fer grans despeses’ 1a font: s. XIX

verb transitiu Malgastar, dilapidar.

■ balafiar

verb transitiu Malgastar, dilapidar

■ balafiu

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balafiu</title>

Partició sil·làbica: ba_la_fiu

masculí

Balafiament.
Despesa supèrflua.

■ balafiu

masculí Balafiament Despesa supèrflua

■ balaguerí

| balaguerina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balaguerí</title>

adjectiu i masculí i femení De Balaguer (Noguera).

■ balaguerí

| balaguerina

adjectiu i masculí i femení De Balaguer Noguera

■ balaix

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balaix</title>

Partició sil·làbica: ba_laix
Etimologia: de l’àr. baláḫš, íd., del nom de la província persa de Balaḫšân, d’on procedia aquesta pedra 1a font: 1275

masculí mineralogia Varietat del robí, de color vermell pàl·lid.

■ balaix

masculí mineralogia Varietat del robí, de color vermell pàllid

■ balalaica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balalaica</title>

Partició sil·làbica: ba_la_lai_ca
Etimologia: del rus balalaika, íd.

femení música Instrument de cordes pinçades, de caixa de ressonància triangular, molt popular a Rússia.

■ balalaica

femení música Instrument de cordes pinçades, de caixa de ressonància triangular, molt popular a Rússia

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ baladreig

■ baladrejar

■ baladrer | baladrera

■ baladrer | baladrera

■ balafiador | balafiadora

■ balafiador | balafiadora

■ balafiament

■ balafiar

■ balafiu

■ balaguerí | balaguerina

■ balaguerí | balaguerina

■ balaix

■ balalaica

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ baladrer

| baladrera

■ baladrer

| baladrera

■ balafiador

| balafiadora

■ balafiador

| balafiadora

■ balaguerí

| balaguerina

■ balaguerí

| balaguerina

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia