Es mostren 88939 resultats

ballaruc

ballaruc

ballaruga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ballaruga</title>

Accessory
Etimologia: deriv. de ballar, però també amb possible relació amb un mot preromà, potser cèltic, almenys pel que fa a la terminació
Body
    femení
    1. Ballaruc.
    2. Borleta de la grandària d’un ballaruc que serveix com a adorn.
    1. jocs d’entreteniment Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta poc o molt aplatada pels pols, un disc o un dau (sovint amb lletres a les cares laterals), a la qual hom imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el polze i l’índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l’eix, acabat en punta.
    2. figuradament Persona petita i bellugadissa.
  1. zoologia
    1. Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis (Conus sp), de conquilla en forma de dos cons units per les bases, de colors vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors.
    2. Petit cargol de mar de la subclasse dels prosobranquis (Columbella rustica), de conquilla allargada i llisa de color fosc, amb taques blanques.
  2. plural col·loquialment Ball. Fer ballarugues.

ballaruga

ballarusca

ballarusca

ballera

ballera

ballesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ballesta</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ballĭsta, i aquest, del gr. ballízō der. de bállō ‘llançar, disparar’ 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. història Arma ofensiva per a llançar projectils, sobretot sagetes, formada per un arc amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta.
  2. Reixa, formada per dues sèries de llistons paral·lels, articulats, que hom allarga i escurça a voluntat i que serveix per a abastar objectes d’una finestra o un lloc alt.
  3. astronomia Instrument usat antigament per a mesurar l’altura dels astres, consistent en dues o més barres perpendiculars mòbils.
  4. cinegètica Parany per a agafar ocells i quadrúpedes petits, consistent en dues semicircumferències de filferro unides per un eix diametral voltat per una molla.
  5. gimnàstica Bàscula.
  6. ictiologia Nom donat als peixos de l’ordre dels tetraodontiformes, de la família dels balístids (Balistes sp), de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva.
  7. marina, marítim Cap gruixut situat a l’antena i a l’alçada del puny de mura per a evitar el brandar.
  8. tecnologia
    1. Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines d’acer resistent i elàstic, planes o lleugerament corbes, mantingudes alineades amb abraçadores.
    2. Peça del torn primitiu que consistia en un arc de fusta flexible que es vinclava en ésser tesada la corda que unia els extrems per l’acció d’una altra corda vertical.
  9. indústria tèxtil En alguns telers a mà i en els mecànics que tenen els excèntrics a l’interior, cordill que lliga cada lliç amb la calca corresponent.
  10. transports Arc de ferro que va d’un braç del carro a l’altre per tal d’evitar que, en transportar molta càrrega, aquesta fregui el cos de l’animal.

ballesta

ballestada

ballestada

ballesteig


<title type="display">ballesteig</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ba_lles_teig
Etimologia: de l’ant. ballestejar ‘tirar amb la ballesta’
Body
    masculí automòbil, automobilisme
  1. Moviment de vaivé característic que les ballestes de la suspensió confereixen a la caixa d’un vehicle, especialment quan aquest es desplaça sobre un sòl irregular.
  2. per extensió Moviment que qualsevol tipus de suspensió, encara que no sigui de ballestes, confereix a un vehicle en moviment.

ballesteig

ballester
| ballestera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ballester</title>

Accessory
Etimologia: de ballesta 1a font: s. XIII
Body
  1. masculí història Soldat armat amb ballesta.
  2. masculí història El qui tenia per ofici fabricar ballestes o vendre’n.
  3. masculí i femení Tirador de ballesta.
  4. masculí ornitologia
    1. Falcillot.
    2. ballester de ventre blanc (o ballester gros) Ocell apodiforme de la família dels apòdids (Apus melba), semblant al falcillot, però més gros i de colors bruns, amb la part de sota blanca.

ballester
| ballestera

ballestera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ballestera</title>

Accessory
Etimologia: en el sentit de ‘veratre’ ve de l’ús que en feien els ballesters per les seves propietats tòxiques 1a font: s. XVI
Body
    femení
  1. història Obertura, generalment en forma de creu grega, practicada en els recintes fortificats per a facilitar l’acció dels ballesters defensors i mantenir-los a cobert dels projectils enemics.
  2. botànica Veratre.

ballestera

ballesteria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ballesteria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ba_lles_te_ri_a
Etimologia: de ballester 1a font: s. XIII
Body
    femení història
  1. ballestera 1.
  2. Conjunt de les forces armades amb ballestes.
  3. Contribució que era exigida antigament per a sostenir les companyies de ballesters.
  4. Lloc on eren fabricades ballestes o on s’exercitaven els ballesters a manejar-les.
  5. Tècnica del maneig de la ballesta.

ballesteria