Es mostren 88939 resultats

bambollar

bambollar

verb intransitiu bombollar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

bambolleig

bambolleig

masculí bombolleig
Gran Diccionari de la llengua catalana

bambollejar

bambollejar

verb intransitiu bombollejar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bambotxada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bambotxada</title>

Etimologia: de l’it. bambocciata, que designava els quadres pintorescos del pintor holandès Pieter van Laer (s. XVII), sobrenomenat il Bamboccio ‘el Titella’, a causa de la seva petita talla
femení art Quadre, generalment de petites dimensions, que tracta d’un tema popular pintoresc o grotesc.

■ bambotxada

femení art Quadre, generalment de petites dimensions, que tracta d’un tema popular pintoresc o grotesc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bambú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bambú</title>

Etimologia: del marathi i gujarati bâmbû, íd., a través del portuguès o, com fa pensar l’ant. vambó, a través de l’àr. bambûh
    [plural bambús] masculí
  1. botànica Gènere de plantes de la família de les gramínies (Bambusa sp), semblants a la canya, de tija lignificada, molt llarga, resistent i flexible.
  2. per extensió botànica Nom aplicat a diverses gramínies semblants al bambú, com el bambú de Ceilan (Dendrocalamus giganteus), molt alt, i el bambú groc (Phyllostachys sp), conreat com a ornamental.
  3. espectacles Nom del balancí utilitzat primitivament pels acròbates japonesos.

■ bambú

plural bambús masculí botànica Gènere de plantes de la família de les gramínies Bambusa sp , semblants a la canya, de tija lignificada, molt llarga, resistent i flexible per extensió botànica Nom aplicat a diverses gramínies semblants al bambú, com el bambú de Ceilan Dendrocalamus giganteus , molt alt, i el bambú groc Phyllostachys sp , conreat com a ornamental espectacles Nom del balancí utilitzat primitivament pels acròbates japonesos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bambula


<title type="display">bambula</title>

Etimologia: del bantú ka-mombulon, mena de tambor de l’Àfrica equatorial
    femení
  1. dansa Dansa pròpia dels negres de Cuba, de ritme binari, que és acompanyada amb la flauta del mateix nom.
  2. música
    1. Tambor antillà.
    2. Flauta feta amb canya de bambú.
    3. Cant procedent de l’Àfrica Occidental, que els mulats de Nova Orleans interpretaven amb acompanyament d’instruments de percussió.

bambula

femení dansa Dansa pròpia dels negres de Cuba, de ritme binari, que és acompanyada amb la flauta del mateix nom música Tambor antillà Flauta feta amb canya de bambú Cant procedent de l’Àfrica Occidental, que els mulats de Nova Orleans interpretaven amb acompanyament d’instruments de percussió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bamileké


<title type="display">bamileké</title>

    [plural bamilekés]
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als bamilekés o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de llengua sudànica que habita altiplans del Camerun occidental.
  3. masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels bamilekés.

bamileké

plural bamilekés adjectiu Relatiu o pertanyent als bamilekés o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble de llengua sudànica que habita altiplans del Camerun occidental masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels bamilekés
Gran Diccionari de la llengua catalana

bamp


<title type="display">bamp</title>

Etimologia: angl: bump
    masculí esports
  1. Monticle de neu format pels viratges reiterats dels esquiadors en el mateix lloc d’un pendent.
  2. plural Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens lliure al llarg del qual cal fer una sèrie de viratges tècnics i maniobres aèries sobre una pista amb un fort pendent i nombrosos bamps.

bamp

masculí esports Monticle de neu format pels viratges reiterats dels esquiadors en el mateix lloc d’un pendent plural Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens lliure al llarg del qual cal fer una sèrie de viratges tècnics i maniobres aèries sobre una pista amb un fort pendent i nombrosos bamps
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ban1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ban</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: probablement del frànc. bann ‘ordre comminatòria’ 1a font: s. XIII, Usatges
    masculí dret i història
    1. Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
    2. Cartell amb què hom fa públic un ban.
    3. Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública.
  2. Multa.



    3. Vegeu també:
    ban2

■ ban1

masculí dret i història Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població Cartell amb què hom fa públic un ban Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública Multa Vegeu també ban 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ban2

■ ban2

masculí història Governador dels territoris en què fou dividit el regne de Croàcia, amb atribucions civils i militars Entre els hongaresos i els eslaus meridionals, governador d’un districte fronterer dit banat Vegeu també ban 1