Es mostren 88934 resultats

■ bambotxada

bambotxada

Etimologia: de l’it. bambocciata, que designava els quadres pintorescos del pintor holandès Pieter van Laer (s. XVII), sobrenomenat il Bamboccio ‘el Titella’, a causa de la seva petita talla
femení art Quadre, generalment de petites dimensions, que tracta d’un tema popular pintoresc o grotesc.

■ bambotxada

femení art Quadre, generalment de petites dimensions, que tracta d’un tema popular pintoresc o grotesc
Traducció

■ bambú

bambú

Etimologia: del marathi i gujarati bâmbû, íd., a través del portuguès o, com fa pensar l’ant. vambó, a través de l’àr. bambûh
    [plural bambús] masculí
  1. botànica Gènere de plantes de la família de les gramínies (Bambusa sp), semblants a la canya, de tija lignificada, molt llarga, resistent i flexible.
  2. per extensió botànica Nom aplicat a diverses gramínies semblants al bambú, com el bambú de Ceilan (Dendrocalamus giganteus), molt alt, i el bambú groc (Phyllostachys sp), conreat com a ornamental.
  3. espectacles Nom del balancí utilitzat primitivament pels acròbates japonesos.

■ bambú

plural bambús masculí botànica Gènere de plantes de la família de les gramínies Bambusa sp , semblants a la canya, de tija lignificada, molt llarga, resistent i flexible per extensió botànica Nom aplicat a diverses gramínies semblants al bambú, com el bambú de Ceilan Dendrocalamus giganteus , molt alt, i el bambú groc Phyllostachys sp , conreat com a ornamental espectacles Nom del balancí utilitzat primitivament pels acròbates japonesos
Informació complementària
Traducció

bambula

bambula

Etimologia: del bantú ka-mombulon, mena de tambor de l’Àfrica equatorial
    femení
  1. dansa Dansa pròpia dels negres de Cuba, de ritme binari, que és acompanyada amb la flauta del mateix nom.
  2. música
    1. Tambor antillà.
    2. Flauta feta amb canya de bambú.
    3. Cant procedent de l’Àfrica Occidental, que els mulats de Nova Orleans interpretaven amb acompanyament d’instruments de percussió.

bambula

femení dansa Dansa pròpia dels negres de Cuba, de ritme binari, que és acompanyada amb la flauta del mateix nom música Tambor antillà Flauta feta amb canya de bambú Cant procedent de l’Àfrica Occidental, que els mulats de Nova Orleans interpretaven amb acompanyament d’instruments de percussió
Traducció

bamileké

bamileké

    [plural bamilekés]
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als bamilekés o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de llengua sudànica que habita altiplans del Camerun occidental.
  3. masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels bamilekés.

bamileké

plural bamilekés adjectiu Relatiu o pertanyent als bamilekés o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble de llengua sudànica que habita altiplans del Camerun occidental masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels bamilekés

bamp

bamp

Etimologia: angl: bump
    masculí esports
  1. Monticle de neu format pels viratges reiterats dels esquiadors en el mateix lloc d’un pendent.
  2. plural Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens lliure al llarg del qual cal fer una sèrie de viratges tècnics i maniobres aèries sobre una pista amb un fort pendent i nombrosos bamps.

bamp

masculí esports Monticle de neu format pels viratges reiterats dels esquiadors en el mateix lloc d’un pendent plural Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens lliure al llarg del qual cal fer una sèrie de viratges tècnics i maniobres aèries sobre una pista amb un fort pendent i nombrosos bamps

■ ban1

ban

Etimologia: probablement del frànc. bann ‘ordre comminatòria’ 1a font: s. XIII, Usatges
    masculí dret i història
    1. Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
    2. Cartell amb què hom fa públic un ban.
    3. Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública.
  2. Multa.


    3. Vegeu també:
    ban2

■ ban1

masculí dret i història Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població Cartell amb què hom fa públic un ban Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública Multa Vegeu també ban 2
Informació complementària
Traducció

■ ban2

ban

Etimologia: del serbocroat ban, i aquest, del mongol bajan ‘opulent’
    masculí història
  1. Governador dels territoris en què fou dividit el regne de Croàcia, amb atribucions civils i militars.
  2. Entre els hongaresos i els eslaus meridionals, governador d’un districte fronterer (dit banat).


    3. Vegeu també:
    ban1

■ ban2

masculí història Governador dels territoris en què fou dividit el regne de Croàcia, amb atribucions civils i militars Entre els hongaresos i els eslaus meridionals, governador d’un districte fronterer dit banat Vegeu també ban 1

■ banal1

banal

Homòfon: venal
Etimologia: v. banal2 1a font: s. XIX
adjectiu Que no té cap originalitat o cap interès, comú, vulgar.


Vegeu també:
banal2

■ banal1

adjectiu Que no té cap originalitat o cap interès, comú, vulgar Vegeu també banal 2
Informació complementària
Traducció

■ banal2

banal

Homòfon: venal
Etimologia: de ban1
adjectiu dret Relatiu o pertanyent al ban1. Senyoria banal.


Vegeu també:
banal1

■ banal2

adjectiu dret Relatiu o pertanyent al ban 1 Senyoria banal Vegeu també banal 1

■ banalitat

banalitat

Homòfon: venalitat
Etimologia: de banal1
    femení
  1. Qualitat de banal. Una conversa d’una banalitat insuportable.
  2. Cosa banal, lloc comú. Un assaig ple de banalitats.

■ banalitat

femení Qualitat de banal Una conversa d’una banalitat insuportable Cosa banal, lloc comú Un assaig ple de banalitats
Informació complementària
Traducció