Es mostren 88939 resultats

■ banderó

■ banderó

masculí Bandera petita esports Bandera petita usada com a objecte indicador en diversos esports
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ banderola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">banderola</title>

Etimologia: de banderó 1a font: s. XIV
    femení
  1. Bandera petita com la que hom sol posar al cim de l’asta de les llances dels soldats de cavalleria.
  2. Bandera destinada a fer senyals o indicacions.
  3. Penell.
  4. topografia Pal emprat per a assenyalar punts determinats d’un terreny a l’hora d’amidar-lo, de marcar-hi un emplaçament, un límit.

■ banderola

femení Bandera petita com la que hom sol posar al cim de l’asta de les llances dels soldats de cavalleria Bandera destinada a fer senyals o indicacions Penell topografia Pal emprat per a assenyalar punts determinats d’un terreny a l’hora d’amidar-lo, de marcar-hi un emplaçament, un límit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bàndicut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bàndicut</title>

Etimologia: de l’angl. bandicoot, i aquest del telugu (idioma dravídic de l’Índia) pandikokku, íd., de pandi ‘porc’ i kokku ‘rata’
masculí zoologia Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids, de musell allargat i punxegut i de peus posteriors estrets i llargs.

■ bàndicut

masculí zoologia Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids, de musell allargat i punxegut i de peus posteriors estrets i llargs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandidatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandidatge</title>

Etimologia: de bandit
    masculí
    1. Condició de bandit.
    2. dret Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu (sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap).
  2. per extensió Robatori, furt, atemptat, etc.
  3. història Bandolerisme.

■ bandidatge

masculí Condició de bandit dret Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap per extensió Robatori, furt, atemptat, etc història Bandolerisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandiment

■ bandiment

masculí Acció de bandir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandinella

■ bandinella

femení Tros de tela que va penjada a una trompeta Tros de tela que hom posa com a franja o cortina als prestatges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandir

■ bandir

verb transitiu Bandejar antigament Cridar algú públicament per mitjà d’un ban
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandit
| bandida

■ bandit
| bandida

masculí i femení Fugitiu de la justícia antigament Malfactor, cridat públicament per mitjà d’un ban, especialment el bandoler
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandó</title>

Etimologia: del fr. bandeau, íd. (v. banda1)
    [plural bandós] masculí
  1. Banda de cabells pentinats plans a cada costat del front tapant els polsos.
  2. indumentària Sostenidors formats per una banda ampla de teixit elàstic, sense tirants, que proporcionen una subjecció lleugera.

■ bandó

plural bandós masculí Banda de cabells pentinats plans a cada costat del front tapant els polsos indumentària Sostenidors formats per una banda ampla de teixit elàstic, sense tirants, que proporcionen una subjecció lleugera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bàndol

■ bàndol

masculí Facció, parcialitat, partit
Informació complementària
Traducció