Es mostren 88940 resultats

■ acanalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acanalar</title>

Etimologia: de canal 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Fer canals o estries (en alguna cosa). S’han d’acanalar totes les pilastres.
  2. Donar (a una cosa) forma de canal. Si podem acanalar aquesta pasta, ja tindrem un motlle.
  3. Plegar (la roba) formant canaletes.
  4. Fer passar (aigua o un altre fluid) per una canal. Acanalar l’aigua per a regar.

■ acanalar

verb transitiu Fer canals o estries en alguna cosa S’han d’acanalar totes les pilastres Donar a una cosa forma de canal Si podem acanalar aquesta pasta, ja tindrem un motlle Plegar la roba formant canaletes Fer passar aigua o un altre fluid per una canal Acanalar l’aigua per a regar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acanalat
| acanalada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acanalat</title>

Etimologia: de acanalar
  1. adjectiu
    1. Amb canals o estries.
    2. En forma de canal.
    3. Que passa per un indret estret, per un congost. Vent acanalat.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són formats per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la peça.
    2. Dit de la línia de partició formada per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la primera partició.
  3. masculí tecnologia Conjunt de canals, dents o entalles mecanitzat sobre la perifèria d’un eix i a l’interior del forat central de la peça que s’hi acobla, que permet la transmissió de moviment i força entre ambdues.
  4. masculí indústria tèxtil Tipus de lligat derivat del tafetà en què els cordons superficials produïts per les bastes d’ordit i la trama són separats per uns solcs (canals) ben pronunciats.
  5. cavall acanalat zootècnia Cavall que presenta un solc des de la regió dorsal fins a la gropa.
  6. espectre acanalat òptica Espectre discontinu produït en descompondre un espectroscopi la llum blanca d’ordre superior.

■ acanalat
| acanalada

adjectiu Amb canals o estries En forma de canal Que passa per un indret estret, per un congost Vent acanalat adjectiu heràldica Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són formats per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la peça Dit de la línia de partició formada per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la primera partició masculí tecnologia Conjunt de canals, dents o entalles mecanitzat sobre la perifèria d’un eix i a l’interior del forat central de la peça que s’hi acobla, que permet la transmissió de moviment i força entre ambdues masculí…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acanament

■ acanament

masculí Acció d’acanar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acanar</title>

Etimologia: de cana 1a font: 1868, DLCo.
    verb transitiu
    1. Amidar la llargària (d’una cosa, especialment d’un terreny) amb la cana.
    2. per extensió Amidar amb qualsevol altra mida. Acanar una tela.
    1. Vendre a mida. A quant te l’han acanada, aquesta roba?
    2. col·loquialment Cobrar abusivament un preu alt. Diuen que en aquesta botiga acanen els clients. M’han acanat!

■ acanar

verb transitiu Amidar la llargària d’una cosa, especialment d’un terreny amb la cana per extensió Amidar amb qualsevol altra mida Acanar una tela Vendre a mida A quant te l’han acanada, aquesta roba colloquialment Cobrar abusivament un preu alt Diuen que en aquesta botiga acanen els clients M’han acanat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acanissar

■ acanissar

verb transitiu Aquissar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acanonar

■ acanonar

verb transitiu Conduir l’aigua per canonades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acant</title>

Etimologia: del ll. acanthus, i aquest, del gr. ákanthos, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les acantàcies (Acanthus sp), de fulles grosses i oblongues, molt lobulades.
  2. arquitectura Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant.

■ acant

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les acantàcies Acanthus sp , de fulles grosses i oblongues, molt lobulades arquitectura Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acant-

acant-

Forma prefixada del mot grec ákantha , que significa ‘espina’ Ex acantosi, acantoma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acantaci
| acantàcia

■ acantaci
| acantàcia

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’acant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acantàcies

■ acantàcies

femení botànica plural Família de personades tropicals o subtropicals de flors agrupades en inflorescències singular Planta de la família de les acantàcies