adjectiu lingüística En grec, dit d’un mot que porta l’accent greu damunt la vocal final o que té la darrera síllaba àtona masculí música Veu masculina, més greu que la de tenor i menys que la de baix, d’una extensió aproximada entre el sol 1 i el sol 3 Cantant que té veu de baríton En una família d’instruments de vent, dit de l’instrument que, per la seva afinació o la seva extensió, ocupa el lloc corresponent o semblant al del baríton entre les veus humanes Saxòfon baríton Als països germànics, bombardí, dit també euphonium En certs països de l’àrea cultural anglosaxona, instrument tenor…
