Es mostren 88939 resultats

■ bàrman

■ bàrman

masculí i femení Persona que serveix en un bar, que generalment sap preparar i combinar begudes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barn

■ barn

masculí símbol b física atòmica Unitat de superfície usada per a mesurar la secció eficaç microscòpica d’interacció entre una partícula o una radiació i la matèria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

barnabita


<title type="display">barnabita</title>

Etimologia: de l’església de San Barnaba, a Milà
masculí popularment religió Membre de la congregació religiosa dels Clergues Regulars de Sant Pau.

barnabita

masculí popularment religió Membre de la congregació religiosa dels Clergues Regulars de Sant Pau
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barnilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barnilla</title>

Etimologia: dissimilació de *balenilla en barenilla, amb reducció posterior habitual de la vocal pretònica 1a font: s. XIX
    femení
  1. Cadascuna de les làmines, les tires o les tiges, llargues, fortes i flexibles, de fusta, de metall, etc., que formen l’armadura que sosté un paraigua, una ombrel·la, una cotilla, un ventall, etc.
  2. Os de les costelles d’un moltó, d’un cabrit, etc.

■ barnilla

femení Cadascuna de les làmines, les tires o les tiges, llargues, fortes i flexibles, de fusta, de metall, etc, que formen l’armadura que sosté un paraigua, una ombrella, una cotilla, un ventall, etc Os de les costelles d’un moltó, d’un cabrit, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barnillatge

■ barnillatge

masculí Conjunt de barnilles que formen l’armadura d’un ventall, d’un paraigua, d’una cotilla, d’una ombrella, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barnús


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barnús</title>

Etimologia: de l’àr. burnûs o barnûs, íd. 1a font: 1366
    [plural barnussos] masculí
  1. Vestidura moresca masculina consistent en un mantell tancat, teixit d’una sola peça i amb caputxa.
  2. Bata de roba de ris, que hom es posa per a eixugar-se i abrigar-se en sortir del bany, cenyida la cintura amb un cordó.
  3. Vestit llarg que hom posa a les criatures de bolquers.

■ barnús

plural barnussos masculí Vestidura moresca masculina consistent en un mantell tancat, teixit d’una sola peça i amb caputxa Bata de roba de ris, que hom es posa per a eixugar-se i abrigar-se en sortir del bany, cenyida la cintura amb un cordó Vestit llarg que hom posa a les criatures de bolquers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">baró</title>

Homòfon: beró
Etimologia: d’una forma de ll. vg., possible resultat de la fusió d’un mot germ. *baro ‘home lliure apte per a les armes’ amb el ll. popular baro, -ōnis ‘home brutal’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. història A l’alta edat mitjana, home notable.
  2. història A la baixa edat mitjana, noble o magnat.
  3. història Als Països Catalans, almenys des del segle XIII, senyor que tenia el domini jurisdiccional d’una baronia.
    1. Títol nobiliari per sota del de vescomte.
    2. Persona que posseeix el títol de baró.
    1. Home arribat a l’edat viril.
    2. especialment Home de respecte, d’autoritat. El nostre veí és un sant baró.
  6. marina, marítim Cadascun dels caps o les cadenes que, fermats a la pala del timó, eren usats antigament per a governar el vaixell en cas d’avaria del sistema de govern.

■ baró

masculí història A l’alta edat mitjana, home notable història A la baixa edat mitjana, noble o magnat història Als Països Catalans, almenys des del segle XIII, senyor que tenia el domini jurisdiccional d’una baronia Títol nobiliari per sota del de vescomte Persona que posseeix el títol de baró Home arribat a l’edat viril especialment Home de respecte, d’autoritat El nostre veí és un sant baró marina, marítim Cadascun dels caps o les cadenes que, fermats a la pala del timó, eren usats antigament per a governar el vaixell en cas d’avaria del sistema de govern
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baro-

■ baro-

Forma prefixada del mot grec báros, -eos , que significa ‘pes’ Ex barogràfic, baroteràpia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baroclinitat

■ baroclinitat

femení meteorologia Estat d’estratificació d’un fluid en què les superfícies de pressió constant isobàriques s’intersequen amb les superfícies de densitat constant isostèriques
Gran Diccionari de la llengua catalana

barocor
| barocora

barocor
| barocora

adjectiu botànica Dit de les plantes les diàspores de les quals es desprenen i cauen a terra en esdevenir madures