Es mostren 88940 resultats

■ bastanaga

■ bastanaga

femení dialectal Pastanaga
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastança

■ bastança

femení Mot emprat en l’expressió a bastança locució adverbial A bastament, en una quantitat suficient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bastant</title>

Etimologia: de bastar 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu [femení: popularment bastanta] [sovint seguit de de] En una quantitat o en un nombre regular. Tenir bastants (de) coneixements per a ensenyar. Tenir bastant de (o bastanta) dificultat a expressar-se.
  2. adverbi D’una manera suficient; força. Una feina bastant ben feta.

■ bastant

adjectiu femení popularment bastanta sovint seguit de de En una quantitat o en un nombre regular Tenir bastants de coneixements per a ensenyar Tenir bastant de o bastanta dificultat a expressar-se adverbi D’una manera suficient força Una feina bastant ben feta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastantment

■ bastantment

adverbi Suficientment, a bastament Un fet bastantment comprovat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bastar</title>

Compareu: abastar
Etimologia: segurament del ll. vg. *bastare, resultat d’una contracció del gr. ant. bastádzō ‘portar un pes’, d’on en romànic el sentit de ‘suportar, resistir, donar de si’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Ésser suficient, haver-n’hi prou. Basta que ho diguis tu perquè me’n passin les ganes. Me’n basten dues, no cal que en portis més.
  2. pronominal Bastar-se a si mateix.

■ bastar

verb intransitiu Ésser suficient, haver-n’hi prou Basta que ho diguis tu perquè me’n passin les ganes Me’n basten dues, no cal que en portis més pronominal Bastar-se a si mateix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastard
| bastarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bastard</title>

Etimologia: de l’oc. bastard, der. de bast ‘albarda’, al·lusió despectiva al lloc on eren engendrats els bords, o del fr. ant. bastart (avui bâtard), d’arrel dubtosa, amb el sufix despectiu -ard 1a font: 1403
  1. adjectiu i masculí i femení Nat d’un pare i d’una mare la unió dels quals no és considerada legítima.
  2. adjectiu Que és degenerat, adulterat. Sucre bastard. Llana bastarda.
  3. adjectiu Que no té un caràcter francament determinat. Color bastard.
  4. genealogia
    1. masculí i femení Fill d’un home casat i d’una dona soltera.
    2. línia (o branca) bastarda Línia o branca que procedeix d’un fill bastard.
  5. marina, marítim
    1. masculí Petit cap que enfila els abartrells del collar de raca, dit també cap bastard.
    2. femení Vela major llatina de les embarcacions d’aparell llatí, dita també vela bastarda.
  6. femení tecnologia Llima estriada en dos sentits la distància entre dents de la qual és aproximadament d’un mil·límetre.
  7. escriptura bastarda escriptura Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica.
  8. lletra bastarda arts gràfiques Lletra d’impremta que imita l’escriptura bastarda.

■ bastard
| bastarda

adjectiu i masculí i femení Nat d’un pare i d’una mare la unió dels quals no és considerada legítima adjectiu Que és degenerat, adulterat Sucre bastard Llana bastarda adjectiu Que no té un caràcter francament determinat Color bastard genealogia masculí i femení Fill d’un home casat i d’una dona soltera línia o branca bastarda Línia o branca que procedeix d’un fill bastard marina, marítim masculí Petit cap que enfila els abartrells del collar de raca, dit també cap bastard femení Vela major llatina de les embarcacions d’aparell llatí, dita també vela bastarda femení tecnologia Llima estriada…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastardia

■ bastardia

femení Qualitat de bastard
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastejar1

■ bastejar1

verb intransitiu Ésser més o menys bast Vegeu també bastejar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bastejar2

■ bastejar2

verb intransitiu indústria tèxtil Presentar bastes més o menys llargues un teixit En teixir, produir-se el defecte consistent en bastes indegudes Vegeu també bastejar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bastela


<title type="display">bastela</title>

Etimologia: de l’àrab
femení gastronomia Pastís de pasta de full típic del Marroc, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que és servit empolsat de sucre i canyella, i que hom menja com a plat principal.

bastela

femení gastronomia Pastís de pasta de full típic del Marroc, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que és servit empolsat de sucre i canyella, i que hom menja com a plat principal