Es mostren 88939 resultats

■ batuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batuda</title>

Etimologia: de batre
    femení
  1. pallissa2. Donar una batuda a un vailet per escarmentar-lo.
  2. agricultura
    1. Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla. Hem tingut tres batudes de blat i cinc d’ordi.
    2. Estesa de garbes que hom posa a l’era.
    1. cinegètica Acció de batre el bosc, el bardissar, etc., per aixecar la caça.
    2. cinegètica Cacera.
    3. fer una batuda per analogia Resseguir un indret en cerca de persones o de coses per a fer-ne una agafada. La policia feu una batuda pel barri.
  4. esports
    1. Moviment propulsor i estabilitzador que hom efectua amb les cames en nedar.
    2. En atletisme, contacte breu i intens de la cama d’impuls sobre el terra, que empeny el saltador endavant o bé enlaire.
    3. En el beisbol, acció de pegar amb el bat, el batedor, la pilota que li envia el llançador, amb l’objectiu que vagi a parar lluny dels defensors dins els límits del terreny legal.
  5. història Prestació personal que consistia en el servei en prats, sembrats i vinyes a què restaven obligats els pagesos de remença en terres explotades pel senyor.
  6. marina, marítim Topada de les veles contra els pals o contra l’eixàrcia, especialment quan ha parat el vent però continua la marejada.

■ batuda

femení pallissa 2 Donar una batuda a un vailet per escarmentar-lo agricultura Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla Hem tingut tres batudes de blat i cinc d’ordi Estesa de garbes que hom posa a l’era cinegètica Acció de batre el bosc, el bardissar, etc, per aixecar la caça cinegètica Cacera fer una batuda per analogia Resseguir un indret en cerca de persones o de coses per a fer-ne una agafada La policia feu una batuda pel barri esports Moviment propulsor i estabilitzador que hom efectua amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batussa

■ batussa

femení Acte de batre’s dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc figuradament Baralla, raons, disputes, entre dos o més pallissa 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batusser
| batussera

■ batusser
| batussera

adjectiu i masculí i femení Que es complau a tenir batusses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batussó

■ batussó

masculí pallissa 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batut
| batuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batut</title>

Etimologia: de batre
  1. adjectiu Fressat (aplicat als camins).
  2. masculí Cop fort, especialment el que es dona algú que cau.
  3. masculí fisiologia animal Batement de cor.
  4. masculí meteorologia Bàtec, xàfec.
  5. masculí alimentació, indústries alimentàries
    1. Aliment que ha estat sotmès a l’operació de batre.
    2. Beguda refrescant no alcohòlica feta a base de llet, fruita, etc., passats per una batedora.
  6. masculí armament Capmall.
  7. masculí música Gest enèrgic del braç i de la mà amb què hom fa sonar diverses cordes de la guitarra com un acord arpegiat molt ràpidament i tocant les cordes amb tots els dits, llevat del polze, pel costat de les ungles.

■ batut
| batuda

adjectiu Fressat aplicat als camins masculí Cop fort, especialment el que es dona algú que cau masculí fisiologia animal Batement de cor masculí meteorologia Bàtec, xàfec masculí alimentació, indústries alimentàries Aliment que ha estat sotmès a l’operació de batre Beguda refrescant no alcohòlica feta a base de llet, fruita, etc, passats per una batedora masculí armament Capmall masculí música Gest enèrgic del braç i de la mà amb què hom fa sonar diverses cordes de la guitarra com un acord arpegiat molt ràpidament i tocant les cordes amb tots els dits, llevat del polze, pel costat de les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batuta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batuta</title>

Etimologia: de l’it. battuta ‘cop per a marcar el ritme musical’, der. de battere ‘batre’ 1a font: s. XVII
femení música Vareta de fusta que empren els directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç dret i fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.

■ batuta

femení música Vareta de fusta que empren els directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç dret i fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batxillejar

■ batxillejar

verb intransitiu Procurar d’informar-se per mera curiositat de les coses dels altres tafanejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

batxiller1

batxiller1

masculí ictiologia Peix macruriforme de la família dels macrúrids Chalinura mediterranea , de musell curt i mandíbules ben desenvolupades, que viu a més de mil metres de profunditat Vegeu també batxiller 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batxiller2
| batxillera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batxiller</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del fr. bachelier, íd., de l’ant. bacheler ‘jove que encara no és cavaller’, der. segurament d’un cèlt. *bakkallaros, llatinitzat baccallarius (v. bacallar) 1a font: 1330
  1. masculí i femení història Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen. Batxiller en arts, en teologia, en lleis, en medicina.
  2. masculí i femení ensenyament
    1. Persona que ha rebut el primer grau acadèmic atorgat en les facultats eclesiàstiques de filosofia, teologia i dret canònic.
    2. Persona que ha rebut el grau concedit en acabar l’ensenyament secundari o batxillerat.
  3. adjectiu i masculí i femení Inclinat a batxillejar.



    4. Vegeu també:
    batxiller1

■ batxiller2
| batxillera

masculí i femení història Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen Batxiller en arts, en teologia, en lleis, en medicina masculí i femení ensenyament Persona que ha rebut el primer grau acadèmic atorgat en les facultats eclesiàstiques de filosofia, teologia i dret canònic Persona que ha rebut el grau concedit en acabar l’ensenyament secundari o batxillerat adjectiu i masculí i femení Inclinat a batxillejar Vegeu també batxiller 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batxillerat

■ batxillerat

masculí ensenyament Grau de batxiller Cicle d’estudis d’ensenyament secundari batxillerat universal Tipus d’ensenyament secundari que pretén d’establir un programa comú d’estudis a nivell internacional
Traducció