Es mostren 88940 resultats

bavosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bavosa</title>

Accessory
Etimologia: de bava1 1a font: 1313
Body
    femení
  1. ictiologia Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids (Blennius sp), amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant, anomenats també llepissós, dormilega i capsigrany.
  2. botànica Llenega.
  3. dialectal zoologia Llimac.

bavosa

bavosall

bavosall

bazuca


<title type="display">bazuca</title>

Accessory
Etimologia: de l’angl. nord-americà bazooka, primerament nom d’un instrument de vent en forma de tub d’estufa, inventat per Bob Burns el 1935 1a font: 1943
Body
masculí armament Llançacoets portàtil.

bazuca

Traducció

bbe.

bbe.

bdel·li

bdel·li

bdel·loide

bdel·loide

bdel·lonemertins

bdel·lonemertins

Be

Be

be1

be1

1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bé</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: be f, ve
Etimologia: del ll. bĕnĕ, íd., (v. ben) 1a font: orígens de la llengua, Hom.
Body
    [ben davant adjectius, adverbis i formes verbals]
  1. adverbi Segons que hom podria desitjar; satisfactòriament, avantatjosament, feliçment. Trobar-se bé. Estar bé en un lloc. Haver dormit bé. Tractar bé els clients. Una feina ben acabada.
  2. adverbi
    1. De bona manera, rectament, especialment d’una manera conforme al deure. Una peça ben cosida. S’ha portat molt bé.
    2. D’acord. Vindràs demà? Bé, però cap al tard.
    3. anar bé Anar pel bon camí. Anem bé per anar al riu?
    4. estar bé (algú) Estar en bona posició econòmica.
    5. estar bé (algú) Gaudir de bona salut.
    6. menjar bé Mastegar, empassar-se, etc., l’aliment amb apetit.
    7. menjar bé Comportar-se educadament a taula.
    8. menjar bé Prendre aliments de bona qualitat.
    9. morir bé Morir religiosament, conformat.
    10. venir bé (alguna cosa) Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.
    11. viure bé Viure honestament.
    12. viure bé Viure alleradament.
  3. adverbi En alt grau, en un grau considerable (ponderant). Ho han dit ben clar. És ben llarga, aquesta carretera.
  4. adverbi
    1. Del tot. L’han ben embolicat. S’ho van ben creure.
    2. ben bé Del tot, sense faltar-hi res, pel cap baix, sense por d’exagerar. No són ben bé iguals. Era ben bé l’estampa del diable. D’allò fa ben bé dos mesos. Hi caben ben bé tres autos.
  5. interjecció
    1. Exclamació per a aprovar. Què us sembla, això? Bé! Molt bé!
    2. bé, bé! Exclamació per a marcar un dubte. Dieu que no vindrà? Bé, bé, ja ho veurem!
    3. bé vaja! conjunció Exclamació per a marcar disgust, desil·lusió o protesta.
  6. masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació inferior al notable i superior al suficient o l’aprovat.



  7. Vegeu també:
    2
    3

1