Es mostren 88939 resultats

■ bellugadís
| bellugadissa

■ bellugadís
| bellugadissa

adjectiu Que es mou o es belluga contínuament, que no està mai quiet masculí botànica Belluguet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bellugadissa

■ bellugadissa

femení Agitació d’una munió d’homes, d’animals, etc, que no estan quiets
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bellugar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bellugar</title>

Etimologia: del ll. vg. *bullĭcare ‘borbollejar’, ‘posar-se en ebullició’, der. del ll. bullire ‘bullir’, amb alteració de la seva forma resultant bullegar o bulligar, encara avui dialectal 1a font: s. XV
    verb
    1. transitiu Fer moure una cosa, especialment una part del cos, desplaçant-la lleugerament. D’ençà d’aquella caiguda, no ha bellugat més la cama.
    2. pronominal Moure’s desplaçant-se lleugerament. Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen.
    3. pronominal No estar quiet. La mainada sempre es belluga.
    4. belluga’t! Mou-te, ves de pressa.
    5. fer bellugar Fer que algú o alguna cosa es bellugui.
  2. pronominal figuradament Fer passos, diligències, etc., per aconseguir alguna cosa. Bellugar-se molt per obtenir una plaça vacant.
  3. intransitiu
    1. Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment. Aquell peix és molt fresc: encara belluga.
    2. Ésser capaç de moure’s pel fet de no estar ben fixat. Té un queixal que li belluga.

■ bellugar

verb transitiu Fer moure una cosa, especialment una part del cos, desplaçant-la lleugerament D’ençà d’aquella caiguda, no ha bellugat més la cama pronominal Moure’s desplaçant-se lleugerament Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen pronominal No estar quiet La mainada sempre es belluga belluga’t Mou-te, ves de pressa fer bellugar Fer que algú o alguna cosa es bellugui pronominal figuradament Fer passos, diligències, etc, per aconseguir alguna cosa Bellugar-se molt per obtenir una plaça vacant intransitiu Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment Aquell peix és…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bellugó

■ bellugó

masculí plural Penjolls de fil de colors vius que hom posa als guarniments d’una bèstia o a les xurriaques botànica Belluguet petit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bellugor

■ bellugor

femení Bellugadissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bellugós
| bellugosa

■ bellugós
| bellugosa

adjectiu Bellugadís, movedís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bellugueig

■ bellugueig

masculí Acció de belluguejar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ belluguejar

■ belluguejar

verb intransitiu Bellugar-se, agitar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ belluguet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">belluguet</title>

Etimologia: de bellugar 1a font: 1884, Oller
    masculí
  1. Persona que es mou contínuament, que sempre va d’una banda a l’altra, que no sap estar quieta enlloc.
  2. botànica Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les gramínies (Briza sp), de fulles planes i linears i panícula d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses, que comprèn el belluguet gros (B. maxima), el belluguet mitjà (B. media) i el belluguet petit (B. minor).

■ belluguet

masculí Persona que es mou contínuament, que sempre va d’una banda a l’altra, que no sap estar quieta enlloc botànica Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les gramínies Briza sp , de fulles planes i linears i panícula d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses, que comprèn el belluguet gros B maxima , el belluguet mitjà B media i el belluguet petit B minor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bel·luí
| bel·luïna

■ bel·luí
| bel·luïna

adjectiu plural belluïns belluïnes Propi d’una bèstia salvatge, d’una fera
Traducció