Es mostren 88939 resultats

beneceptor

beneceptor

masculí fisiologia Receptor sensorial que transmet estímuls que afavoreixen el funcionament dels processos vitals d’un organisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benedicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">benedicció</title>

Partició sil·làbica: be_ne_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. benedictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció o paraules amb què hom beneeix.
    2. litúrgia Acte o fórmula ritual que té com a finalitat o bé consagrar persones o objectes al servei de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals. Benedicció amb el Santíssim. Benedicció apostòlica. Benedicció de la cendra, de les palmes.
    1. religió Benefici diví.
    2. per extensió Motiu de joia, de benestar, de prosperitat. Aquesta pluja ha estat una benedicció.

■ benedicció

femení Acció o paraules amb què hom beneeix litúrgia Acte o fórmula ritual que té com a finalitat o bé consagrar persones o objectes al servei de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals Benedicció amb el Santíssim Benedicció apostòlica Benedicció de la cendra, de les palmes religió Benefici diví per extensió Motiu de joia, de benestar, de prosperitat Aquesta pluja ha estat una benedicció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benedictí
| benedictina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">benedictí</title>

Etimologia: del ll. ecl. benedictinus, der. de Benedictus, nom de sant Benet (480 ?- 547 ?), patriarca del monaquisme occidental
    cristianisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Benet o als religiosos que segueixen la seva regla.
  2. masculí i femení Monjo o monja que segueix la regla de sant Benet.
  3. masculí i femení En sentit estricte, membre d’alguna de les congregacions monàstiques confederades sota l’abat primat, que constitueixen l’orde benedictí o de sant Benet.
  4. treball de benedictí Treball que exigeix recerques llargues i pacients.

■ benedictí
| benedictina

cristianisme adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Benet o als religiosos que segueixen la seva regla masculí i femení Monjo o monja que segueix la regla de sant Benet masculí i femení En sentit estricte, membre d’alguna de les congregacions monàstiques confederades sota l’abat primat, que constitueixen l’orde benedictí o de sant Benet treball de benedictí Treball que exigeix recerques llargues i pacients
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benefactiu
| benefactiva

■ benefactiu
| benefactiva

adjectiu lingüística Dit del complement verbal que indica la persona que es beneficia de l’acció designada pel verb
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benefactor
| benefactora

■ benefactor
| benefactora

adjectiu i masculí i femení Persona que fa bé a altri
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

benefactoria


<title type="display">benefactoria</title>

Partició sil·làbica: be_ne_fac_to_ri_a
Etimologia: de benefactor
femení història del dret Relació personal per la qual un individu i la seva família amb tots llurs béns s’acollien a la protecció d’un poderós (gran propietari, personatge influent, etc.) en canvi de la prestació d’uns serveis o del pagament d’un cens periòdic.

benefactoria

femení història del dret Relació personal per la qual un individu i la seva família amb tots llurs béns s’acollien a la protecció d’un poderós gran propietari, personatge influent, etc en canvi de la prestació d’uns serveis o del pagament d’un cens periòdic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benèfic
| benèfica

■ benèfic
| benèfica

adjectiu Que fa bé favorable Els efectes benèfics dels banys de mar Relatiu a la beneficència Festival benèfic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benèficament

■ benèficament

adverbi D’una manera benèfica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beneficar

■ beneficar

verb transitiu Fer bé a algú, fer beneficis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beneficència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beneficència</title>

Partició sil·làbica: be_ne_fi_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. beneficientia, íd. 1a font: 1803, DEst.
femení Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.

■ beneficència

femení Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intellectuals o materials bàsiques
Informació complementària
Traducció