Es mostren 88939 resultats

benifaironer
| benifaironera

benifaironer
| benifaironera

adjectiu i masculí i femení De Benifairó de Valldigna Safor
Gran Diccionari de la llengua catalana

benifalletenc
| benifalletenca

benifalletenc
| benifalletenca

adjectiu i masculí i femení De Benifallet Baix Ebre
Gran Diccionari de la llengua catalana

benifallimer
| benifallimera

benifallimer
| benifallimera

adjectiu i masculí i femení De Benifallim Alcoià
Gran Diccionari de la llengua catalana

benifatut
| benifatuda

benifatut
| benifatuda

adjectiu i masculí i femení De Benifato Marina Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benifet

■ benifet

masculí Benefici especialment dret canònic Benefici eclesiàstic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

beniflater
| beniflatera

beniflater
| beniflatera

adjectiu i masculí i femení De Beniflà Safor
Gran Diccionari de la llengua catalana

beniganí
| beniganina

beniganí
| beniganina

adjectiu i masculí i femení De Benigànim Vall d’Albaida
Gran Diccionari de la llengua catalana

benigembler
| benigemblera

benigembler
| benigemblera

adjectiu i masculí i femení De Benigembla Marina Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benignament

■ benignament

adverbi D’una manera benigna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ benigne
| benigna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">benigne</title>

Etimologia: del ll. benignus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que té o que mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Un jutge benigne. Un examen massa benigne.
  2. D’acció suau, saludable. Temperatura benigna.
  3. Dit del mal, la malaltia, el tumor, etc., que no és maligne, que no és perillós.

■ benigne
| benigna

adjectiu Que té o que mostra una disposició a voler bé, a la benevolència Un jutge benigne Un examen massa benigne D’acció suau, saludable Temperatura benigna Dit del mal, la malaltia, el tumor, etc, que no és maligne, que no és perillós
Informació complementària
Traducció