Es mostren 88939 resultats

bicontinu
| bicontínua

bicontinu
| bicontínua

adjectiu matemàtiques Dit d’una funció bijectiva f entre dos espais topològics que és contínua alhora que ho és f - 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biconvex
| biconvexa

■ biconvex
| biconvexa

adjectiu geometria Dit d’un cos limitat per dues superfícies convexes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biconvexitat

■ biconvexitat

femení geometria Qualitat de biconvex
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bicoquet

bicoquet

masculí història militar Casc semblant al bacinet
Gran Diccionari de la llengua catalana

bicorbí
| bicorbina

bicorbí
| bicorbina

adjectiu i masculí i femení De Bicorb Canal de Navarrés
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicorn

■ bicorn

masculí Capell de dos becs propi de la indumentària dels diplomàtics, dels acadèmics i d’alguns uniformes militars o escolars antics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicorne


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bicorne</title>

Etimologia: del ll. bicorne, íd.
  1. adjectiu Que presenta dos corns o puntes.
  2. femení botànica
    1. plural Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
    2. singular Planta de l’ordre de les bicornes.

■ bicorne

adjectiu Que presenta dos corns o puntes femení botànica plural Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes singular Planta de l’ordre de les bicornes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicornuat
| bicornuada

■ bicornuat
| bicornuada

adjectiu Que té dues banyes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicorporal

■ bicorporal

adjectiu Que té dos cossos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicorpori
| bicorpòria

■ bicorpori
| bicorpòria

adjectiu Que té dos cossos