Es mostren 88939 resultats

■ bidigitat
| bidigitada

■ bidigitat
| bidigitada

adjectiu Que té dos dits o dos apèndixs semblants a dits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bidimensional

■ bidimensional

adjectiu matemàtiques De dues dimensions
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bidó

■ bidó

masculí manutenció, emmagatzematge Recipient metàllic o de plàstic utilitzat per a l’envasament i el transport de líquids o de semisòlids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bidual

bidual

adjectiu àlgebra Dit de l’espai dual del dual E* d’un espai vectorial E
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biela</title>

Partició sil·làbica: bi_e_la
Etimologia: del fr. bielle, íd., provinent del cast. dialectal biela (bielda) ‘forca de ventar’, de beldar ‘ventar’, der. del ll. ventilare, a través d’un ant. bedlar
    femení
  1. tecnologia Peça rígida, generalment metàl·lica i d’una gran resistència, que en molts mecanismes i molts dispositius transmet el moviment d’un òrgan a un altre òrgan.
  2. construcció En les armadures de ferro, cadascuna de les barres aproximadament perpendiculars als cavalls i que uneixen aquests amb el tirant.

■ biela

femení tecnologia Peça rígida, generalment metàllica i d’una gran resistència, que en molts mecanismes i molts dispositius transmet el moviment d’un òrgan a un altre òrgan construcció En les armadures de ferro, cadascuna de les barres aproximadament perpendiculars als cavalls i que uneixen aquests amb el tirant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bieleta


<title type="display">bieleta</title>

Partició sil·làbica: bi_e_le_ta
Etimologia: de biela
femení tecnologia Biela articulada al cap de la biela mestra, emprada en els motors en V i en estrella.

bieleta

femení tecnologia Biela articulada al cap de la biela mestra, emprada en els motors en V i en estrella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bièlides


<title type="display">bièlides</title>

Partició sil·làbica: bi_è_li_des
femení plural astronomia Eixam de meteorits, producte de la desintegració del cometa de Biela, anomenats també andròmedes.

bièlides

femení plural astronomia Eixam de meteorits, producte de la desintegració del cometa de Biela, anomenats també andròmedes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bielorús
| bielorussa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bielorús</title>

Partició sil·làbica: bi_e_lo_rús
  1. adjectiu i masculí i femení De Bielorússia o Belarús (estat d’Europa) o del bielorús (llengua); belarús.
  2. masculí lingüística Llengua eslava oriental parlada a Bielorússia i a les zones veïnes, prop de Smolensk.

■ bielorús
| bielorussa

adjectiu i masculí i femení De Bielorússia o Belarús estat d’Europa o del bielorús llengua belarús masculí lingüística Llengua eslava oriental parlada a Bielorússia i a les zones veïnes, prop de Smolensk
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bieloziom

bieloziom

masculí pedologia Mena de sieroziom, de color gris blanquinós, format sobre loess o sediments margosos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biennal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biennal</title>

Partició sil·làbica: bi_en_nal
Compareu: bianual
Etimologia: del ll. td. biennalis, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un bienni. Càrrec biennal.
    1. adjectiu Que es repeteix cada dos anys. Congrés biennal.
    2. adjectiu botànica Dit de les plantes monocàrpiques el cicle vegetatiu de les quals comprèn dos anys.
    3. femení art Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts plàstiques.

■ biennal

adjectiu Relatiu o pertanyent a un bienni Càrrec biennal adjectiu Que es repeteix cada dos anys Congrés biennal adjectiu botànica Dit de les plantes monocàrpiques el cicle vegetatiu de les quals comprèn dos anys femení art Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts plàstiques
Traducció