Es mostren 88940 resultats

■ biennal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biennal</title>

Partició sil·làbica: bi_en_nal
Compareu: bianual
Etimologia: del ll. td. biennalis, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un bienni. Càrrec biennal.
    1. adjectiu Que es repeteix cada dos anys. Congrés biennal.
    2. adjectiu botànica Dit de les plantes monocàrpiques el cicle vegetatiu de les quals comprèn dos anys.
    3. femení art Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts plàstiques.

■ biennal

adjectiu Relatiu o pertanyent a un bienni Càrrec biennal adjectiu Que es repeteix cada dos anys Congrés biennal adjectiu botànica Dit de les plantes monocàrpiques el cicle vegetatiu de les quals comprèn dos anys femení art Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts plàstiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bienni

■ bienni

masculí Període de dos anys
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biestable

■ biestable

adjectiu tecnologia Dit dels mecanismes, els circuits, els dispositius, etc, que presenten o poden presentar dos estats o dues posicions estables i prou
Gran Diccionari de la llengua catalana

biestipulat
| biestipulada

biestipulat
| biestipulada

adjectiu botànica Que té dues estípules
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bifaç

■ bifaç

masculí prehistòria Instrument bifacial de pedra, generalment de sílex, característic del paleolític inferior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bifacial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bifacial</title>

Partició sil·làbica: bi_fa_ci_al
Etimologia: de bi- i facial
    adjectiu
  1. Que té dues cares (especialment cares humanes) l’una oposada a l’altra.
  2. Que té dues superfícies o cares, com la majoria de les fulles.
  3. prehistòria Dit de l’instrument de pedra tallat o treballat per ambdues cares, anomenat bifaç.

■ bifacial

adjectiu Que té dues cares especialment cares humanes l’una oposada a l’altra Que té dues superfícies o cares, com la majoria de les fulles prehistòria Dit de l’instrument de pedra tallat o treballat per ambdues cares, anomenat bifaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bifàsic
| bifàsica

■ bifàsic
| bifàsica

adjectiu Que té dues fases electrotècnia Dit del sistema de dos corrents alterns desfasats de 90° que empra tres conductors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bifenil

■ bifenil

masculí química orgànica Difenil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bífer
| bífera

■ bífer
| bífera

adjectiu botànica Dit dels vegetals que donen fruit dos cops l’any
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bifi
| bífia

■ bifi
| bífia

adjectiu Que té el llavi inferior més prominent que el superior per extensió Dit també de qui té sortit l’os inferior de la barba
Traducció