Es mostren 88939 resultats

bifoliat
| bifoliada

bifoliat
| bifoliada

adjectiu botànica Que té dues fulles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bífora

■ bífora

femení arquitectura Finestra biforada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biforat
| biforada

■ biforat
| biforada

adjectiu Que té dues perforacions arquitectura Dit d’una finestra de dues obertures separades entre elles per una pilastra o columneta i formant un únic motiu arquitectònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biforme

■ biforme

adjectiu De dues formes, que reuneix característiques de dues formes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bifosfat


<title type="display">bifosfat</title>

masculí química inorgànica Nom aplicat vulgarment a la sal que resulta de substituir dos àtoms d’hidrogen de l’àcid fosfòric per un metall i que correspon a l’anió monohidrogenofosfat.

bifosfat

masculí química inorgànica Nom aplicat vulgarment a la sal que resulta de substituir dos àtoms d’hidrogen de l’àcid fosfòric per un metall i que correspon a l’anió monohidrogenofosfat
Gran Diccionari de la llengua catalana

bifosfit


<title type="display">bifosfit</title>

masculí química inorgànica Nom aplicat vulgarment a la sal que és obtinguda en substituir dos àtoms d’hidrogen de l’àcid fosforós per un metall i que correspon a l’anió monohidrogenofosfit.

bifosfit

masculí química inorgànica Nom aplicat vulgarment a la sal que és obtinguda en substituir dos àtoms d’hidrogen de l’àcid fosforós per un metall i que correspon a l’anió monohidrogenofosfit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bifront

■ bifront

adjectiu Que té dos fronts o dues cares
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biftalat

■ biftalat

masculí química Designació no sistemàtica de l’ió hidrogenftalat o ftalat àcid C 6 H 4 COOH COO -
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bifurcació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bifurcació</title>

Partició sil·làbica: bi_fur_ca_ci_ó
Etimologia: de bifurcar-se
    femení
    1. Divisió d’alguna cosa en dues branques.
    2. Indret on es bifurca una via, un corrent d’aigua, un conducte, etc. Estació de bifurcació.
  2. genealogia Diferenciació entre els parents del mateix grau de la línia paterna i materna.
  3. informàtica
    1. Operació de bifurcar.
    2. Instrucció que permet de fer una bifurcació.
  4. matemàtiques En el context de les equacions no lineals, situació en què, per a algun valor crític d’un paràmetre λ que hi figura, canvia el nombre o l’estructura de les solucions.

■ bifurcació

femení Divisió d’alguna cosa en dues branques Indret on es bifurca una via, un corrent d’aigua, un conducte, etc Estació de bifurcació genealogia Diferenciació entre els parents del mateix grau de la línia paterna i materna informàtica Operació de bifurcar Instrucció que permet de fer una bifurcació matemàtiques En el context de les equacions no lineals, situació en què, per a algun valor crític d’un paràmetre λ que hi figura, canvia el nombre o l’estructura de les solucions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bifurcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bifurcar</title>

Etimologia: mot format sobre el ll. bifurcatus ‘bifurcat’ 1a font: 1868, DLCo.
    verb
  1. intransitiu informàtica Seleccionar, en l’execució d’un programa, la seqüència d’instruccions que hom ha d’executar a continuació.
  2. pronominal Dividir-se en dues branques. Bifurcar-se el tronc d’un arbre. Bifurcar-se una carretera, la via d’un tren.

■ bifurcar

verb intransitiu informàtica Seleccionar, en l’execució d’un programa, la seqüència d’instruccions que hom ha d’executar a continuació pronominal Dividir-se en dues branques Bifurcar-se el tronc d’un arbre Bifurcar-se una carretera, la via d’un tren
Informació complementària