Es mostren 88939 resultats

biurenc
| biurenca

biurenc
| biurenca

adjectiu i masculí i femení De Biure Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biuret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biuret</title>

Partició sil·làbica: bi_u_ret
    masculí bioquímica
  1. Carbamilurea, amida de l’àcid al·lofànic, obtinguda escalfant la urea.
  2. reacció del biuret Reacció d’identificació de les substàncies amb més d’un enllaç peptídic, obtinguda en posar-les en contacte, en solució alcalina, amb sulfat de coure.

■ biuret

masculí bioquímica Carbamilurea, amida de l’àcid allofànic, obtinguda escalfant la urea reacció del biuret Reacció d’identificació de les substàncies amb més d’un enllaç peptídic, obtinguda en posar-les en contacte, en solució alcalina, amb sulfat de coure
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bivac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bivac</title>

Etimologia: del fr. ant. bivac (actualment bivouac), i aquest, de l’al. dialectal (suís) Bîwacht, comp. de bî ‘prop de’ i Wacht ‘vetlla, guarda’
    masculí
  1. Campament de nit al ras.
  2. antigament organització militar Guàrdia principal de les places d’armes on anaven les altres guàrdies a prendre el sant.
  3. tàctica Forma d’instal·lar-se la tropa a camp ras, emprant com a màxim tendes de campanya individuals.

■ bivac

masculí Campament de nit al ras antigament organització militar Guàrdia principal de les places d’armes on anaven les altres guàrdies a prendre el sant tàctica Forma d’installar-se la tropa a camp ras, emprant com a màxim tendes de campanya individuals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bivalència

■ bivalència

femení Qualitat de bivalent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bivalent


<title type="display">bivalent</title>

Etimologia: de bi- i valent, gerundi de valer1
  1. adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que té una valència o un estat d’oxidació igual a dos.
  2. adjectiu lògica Que en cada proposició considera la possibilitat d’un dels dos valors “veritat” o “falsedat”.
  3. masculí genètica Configuració de l’aparellament cromosòmic en el decurs de la primera divisió meiòtica de dos cromosomes totalment o parcialment homòlegs.

bivalent

adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que té una valència o un estat d’oxidació igual a dos adjectiu lògica Que en cada proposició considera la possibilitat d’un dels dos valors “veritat” o “falsedat” masculí genètica Configuració de l’aparellament cromosòmic en el decurs de la primera divisió meiòtica de dos cromosomes totalment o parcialment homòlegs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bivalve
| bivalva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bivalve</title>

Etimologia: del ll. cient. bivalvus, -a, -um, a partir de bi- i valva, formació culta analògica sobre el model de magnus, doctus, que han donat magne, docte
    zoologia
  1. adjectiu botànica Que té dues valves o que s’obre en dues valves.
  2. masculí plural Lamel·libranquis.

■ bivalve
| bivalva

zoologia adjectiu botànica Que té dues valves o que s’obre en dues valves masculí plural Lamellibranquis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bivaquejar

■ bivaquejar

verb intransitiu Acampar de nit al ras
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bivariable

■ bivariable

adjectiu economia Relatiu o pertanyent a dues variables
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bívia

■ bívia

femení zoologia lludrió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bivitel·lí
| bivitel·lina

■ bivitel·lí
| bivitel·lina

adjectiu biologia Dit de cadascun dels dos bessons formats a partir de dos òvuls diferents
Traducció