Es mostren 88939 resultats

bivoltí
| bivoltina

bivoltí
| bivoltina

adjectiu biologia Dit d’alguns organismes, especialment cucs de seda, que completen dos cicles biològics cada any
Gran Diccionari de la llengua catalana

bivoltinisme

bivoltinisme

masculí biologia El fet d’ésser bivoltí
Gran Diccionari de la llengua catalana

biwa


<title type="display">biwa</title>

Etimologia: del japonès
masculí música Instrument de cordes pinçades japonès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància en forma de pera i de fons bombat, amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb de tres a sis cordes, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

biwa

masculí música Instrument de cordes pinçades japonès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància en forma de pera i de fons bombat, amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb de tres a sis cordes, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bixa1

■ bixa1

femení botànica Arbust o arbret de la família de les bixàcies Bixa orellana , de flors vistents de color de rosa en glomèruls terminals, del qual hom extreu el colorant anomenat arxiota Vegeu també bixa 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bixa2

■ bixa2

femení heràldica En les representacions heràldiques, serpent amb el cos enroscat formant nusos Vegeu també bixa 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bixàcies

■ bixàcies

femení botànica plural Família de parietals constituïda per diverses espècies tropicals, entre les quals es destaca la bixa singular Planta de la família de les bixàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

bixbita

bixbita

femení mineralogia Òxid de manganès i ferro, Mn,Fe 2 O 3 , mineral que cristallitza en el sistema cúbic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bixest


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bixest</title>

Etimologia: del ll. bĭsĕxtus, -a, -um ‘dia que cada quatre anys s’intercalava entre el 24 i el 25 de febrer’, segons la manera de datar dels romans, comp. de bis ‘dues vegades’ i sextus ‘sisè’ 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu cronologia Dit de l’any de traspàs.

■ bixest

adjectiu cronologia Dit de l’any de traspàs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bixina


<title type="display">bixina</title>

femení [C25H30O4] química orgànica Carotenoide dicarboxílic, principi colorant de la bixa, produït en la natura per oxidació de la carotina.

bixina

femení C 25 H 30 O 4 química orgànica Carotenoide dicarboxílic, principi colorant de la bixa, produït en la natura per oxidació de la carotina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bizantí
| bizantina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bizantí</title>

Etimologia: del ll. td. Byzantinus, -a, -um, der. de Byzántion ‘Bizanci’
  1. adjectiu i masculí i femení De la ciutat de Bizanci o de l’imperi Bizantí.
  2. art
    1. adjectiu Dit de l’art i l’estil arquitectònic desenvolupats a l’imperi Bizantí entre els segles IV i XIV. Una icona bizantina. Les esglésies bizantines d’Atenes.
    2. masculí Art o estil arquitectònic bizantí.
  3. adjectiu figuradament Subtil, minuciós, fins a l’exageració.

■ bizantí
| bizantina

adjectiu i masculí i femení De la ciutat de Bizanci o de l’imperi Bizantí art adjectiu Dit de l’art i l’estil arquitectònic desenvolupats a l’imperi Bizantí entre els segles IV i XIV Una icona bizantina Les esglésies bizantines d’Atenes masculí Art o estil arquitectònic bizantí adjectiu figuradament Subtil, minuciós, fins a l’exageració
Traducció