Es mostren 88940 resultats

blastulació

blastulació

blat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blat</title>

Accessory
Etimologia: probablement del cèlt. blato- ‘farina’ en les llengües britòniques, ‘gra per a moldre’ en el cèlt. continental, del cèlt. comú mlato- ‘molt, per a moldre’ 1a font: s. IX
Body
    masculí
    1. botànica i agricultura Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les gramínies (Triticum sp), de fulles linears, de tija erecta, fistulosa o plena, i de flors agrupades en espigues terminals, representades especialment pel blat comú o blat xeixa (T. aestivum), conreades pel seu gra, base de la fabricació del pa.
    2. El gra del blat. Dos sacs de blat.
    3. plural antigament Cereals.
    4. blat d’aresta negra agricultura Qualsevol de les varietats de blat dur proveït d’arestes negres.
    5. blat pintat (o rossí) agricultura Varietat de blat amb grans de coloració vermellosa.
    6. blat tosell (o escuat, o reniu) agricultura Qualsevol de les varietats de blat xeixa amb les espigues desproveïdes d’arestes.
    7. no diguis blat que no sigui al sac i ben lligat Refrany que vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut.
  1. blat bord botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Aegilops triuncialis), amb espigues llargues i primes, que habita sobretot a les vores de camins.
  2. botànica i agricultura
    1. blat de moro (o blat indi, o dindi, o de l’Índia, o de les Índies) Gran planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Zea mays), de tija o canya dreta i nuosa acabada en un plomall i de fulles alternes lanceolades d’un verd intens, anomenada també moresc, panís i dacsa.
    2. blat de moro El gra del blat de moro. Donar blat de moro a les gallines.
  3. blat negre botànica Fajol.

blat

blatària

blatària

Traducció

blatdemorar

blatdemorar

blatdemorera

blatdemorera

blatera

blatera

Traducció

blàtids


<title type="display">blàtids</title>

Body
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels dictiòpters, que inclou les cuques molles i l’escarabat de cuina.
  2. singular Insecte de la família dels blàtids.

blàtids

blatoïdeus


<title type="display">blatoïdeus</title>

Accessory
Partició sil·làbica: bla_to_ï_deus
Body
    masculí entomologia
  1. plural Subordre d’insectes dictiòpters de cos deprimit i de protòrax gros i en forma d’escut al qual pertanyen els escarabats de cuina.
  2. singular Insecte del subordre dels blatoïdeus.

blatoïdeus

blau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: blau
Etimologia: del germ. blau (al. ant. blâo), íd. 1a font: 874
Body
    masculí
  1. òptica Color blau, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el verd i el violeta. El blau del cel. Blau turquí. Blau marí o de mar. Blau cel o celeste.
    1. Matèria colorant blava.
    2. blau de la roba (o simplement blau) colorants Substància blava que és afegida al midó o a l’aigua d’esbaldir en emmidonar o en rentar la roba blanca per tal de treure’n la grogor i emblanquir-la.
    3. blau de París colorants Blau de Prússia.
    4. blau de Prússia colorants Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III).
    5. blau d’ultramar colorants Pigment blau del grup ultramar, en particular l’ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat.
  2. col·loquialment patologia Equimosi produïda per una contusió.



  3. Vegeu també:
    blau2

blau1

blau2
| blava

blau2
| blava