Es mostren 88939 resultats

■ bohemià
| bohemiana

■ bohemià
| bohemiana

masculí i femení història Nom donat als individus del poble gitano
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ böhmita

■ böhmita

femení mineralogia boehmita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bohri

■ bohri

masculí símbol Bh química Element químic artificial, transfèrmic, de nombre atòmic 107 i de pes atòmic 264
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boia</title>

Partició sil·làbica: bo_ia
Etimologia: del cast. boya, d’una forma ant. o dial. del fr. bouée, íd., possiblement provinent del fràncic *baukan ‘senyal, boia’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. marina, marítim Cos flotant fermat a un extrem d’un cap, d’una cadena o d’un cable que és fixat per l’altre extrem al fons de la mar mitjançant una àncora o un cos mort.
  2. tecnologia Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant.

■ boia

femení marina, marítim Cos flotant fermat a un extrem d’un cap, d’una cadena o d’un cable que és fixat per l’altre extrem al fons de la mar mitjançant una àncora o un cos mort tecnologia Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

boiant

boiant

adjectiu marina, marítim Dit del vaixell amb menys calat que el normal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boiar1

■ boiar1

masculí història Títol dels grans terratinents russos que formaven la classe superior de la societat feudal Vegeu també boiar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boiar2

■ boiar2

verb intransitiu marina, marítim Surar, especialment el cos que ha estat submergit figuradament Anar bé, prosperar, una empresa o un negoci Vegeu també boiar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boïc

■ boïc

masculí agricultura Pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra que hom crema i escampa com a adob formiguer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boicot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boicot</title>

Partició sil·làbica: boi_cot
Etimologia: de l’angl. to boycott ‘boicotejar’ (1880), del cognom de Ch. Cunningham Boycott, intendent britànic a Irlanda, que per la seva duresa fou ‘boicotejat’ pels arrendataris 1a font: 1911
masculí dret internacional i sociologia Interdicció de relacions amb alguna determinada persona o entitat amb el propòsit de coaccionar o de punir.

■ boicot

masculí dret internacional i sociologia Interdicció de relacions amb alguna determinada persona o entitat amb el propòsit de coaccionar o de punir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boicotar

■ boicotar

verb transitiu Boicotejar
Informació complementària
Traducció