Es mostren 88939 resultats

■ boicotejar

■ boicotejar

verb transitiu Fer el boicot El poble ha boicotejat aquest producte de manera espontània
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boids

■ boids

masculí zoologia plural Família de rèptils ofidis integrada per serps de grans dimensions i molt robustes i que comprèn les boes i els pitons singular Serp de la família dels boids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boiet
| boieta

■ boiet
| boieta

adjectiu Boig Tornar boiet dimoni boiet Esperit inquiet i amoïnador que fa entremaliadures, propi de la superstició popular
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boig
| boja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boig</title>

Partició sil·làbica: boig
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un preromà *baudius, amb afinitats germàniques i cèltiques 1a font: 1696, DLac.
    1. adjectiu i masculí i femení Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental. Una casa de boigs. S’ha tornat boig.
    2. adjectiu hiperbòlicament Estar boig de satisfacció. Estar boig per una dona.
    3. tenir una arrel de boig Mostrar indicis de bogeria.
    4. val més boig conegut que savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.
    1. adjectiu per analogia Desenraonat, excessiu, fora de mida. Sentir una afecció boja per la música. Tenir una sort boja.
    2. adjectiu per analogia Eixelebrat, esbojarrat. Fer el boig.
    3. adjectiu per analogia En certes contrades, totxo, babau, càndid.
    4. de boig locució adverbial Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boig. Treballa de boig i esguerra la feina.
  3. adjectiu magnetisme Dit del dispositiu d’orientació (agulla nàutica, brúixola, etc.) que oscil·la constantment sense assenyalar una direcció determinada.
  4. tecnologia
    1. adjectiu Dit d’una peça, una politja, una roda, etc., que gira independentment de l’arbre sobre el qual va muntada.
    2. adverbi La peça gira boja.

■ boig
| boja

adjectiu i masculí i femení Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental Una casa de boigs S’ha tornat boig adjectiu hiperbòlicament Estar boig de satisfacció Estar boig per una dona tenir una arrel de boig Mostrar indicis de bogeria val més boig conegut que savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda adjectiu per analogia Desenraonat, excessiu, fora de mida Sentir una afecció boja per la música Tenir una sort boja adjectiu per analogia Eixelebrat, esbojarrat Fer el boig adjectiu per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boïga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boïga</title>

Partició sil·làbica: bo_ï_ga
Etimologia: d’origen preromà, probablement cèltic, de l’arrel boud- ‘guanyar, conquerir’ 1a font: s. X
    femení
  1. agricultura Tros de terra artigada cremant boïcs i conreada de nou després d’alguns anys de tenir-la inculta.
  2. dret Forma de contracte sobre una part de fruits que es regeix per l’ús i el costum locals.
  3. Forat que fa a la roba una guspira de foc, botana.

■ boïga

femení agricultura Tros de terra artigada cremant boïcs i conreada de nou després d’alguns anys de tenir-la inculta dret Forma de contracte sobre una part de fruits que es regeix per l’ús i el costum locals Forat que fa a la roba una guspira de foc, botana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boïgaire

■ boïgaire

masculí i femení Persona que fa boïcs Persona que conrea boïgues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boina</title>

Partició sil·làbica: boi_na
Etimologia: del basc i cast. boina, mot probablement emparentat amb bonet, provinent d’un b. ll. abonnis, d’etimologia desconeguda, potser cèltica 1a font: 1858
    femení indumentària
  1. Gorra rodona d’una sola peça, de llana, molt sovint de color negre.
  2. Lligadura de llana, de vellut, etc., en forma de boina que porten les dones, els infants.

■ boina

femení indumentària Gorra rodona d’una sola peça, de llana, molt sovint de color negre Lligadura de llana, de vellut, etc, en forma de boina que porten les dones, els infants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boira</title>

Partició sil·làbica: boi_ra
Etimologia: del ll. borĕas, i aquest, del gr. boréãs ‘vent del nord’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. meteorologia
    1. Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre. Fa una boira molt espessa.
    2. boira baixa (o terrera, o plana, o assolada, o aterrada) Boira de radiació de baix nivell que es forma particularment a les valls.
    3. boira encelada Capa de boira que no és en contacte amb el sòl.
    4. boira pixanera (o ploranera, o roïnera, o de borra) Boira de la qual cau una precipitació apreciable en forma de gotes finíssimes.
  2. anar a escampar la boira figuradament Sortir d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o foragitat per algú a qui hom fa nosa.

■ boira

femení meteorologia Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre Fa una boira molt espessa boira baixa o terrera , o plana , o assolada , o aterrada Boira de radiació de baix nivell que es forma particularment a les valls boira encelada Capa de boira que no és en contacte amb el sòl boira pixanera o ploranera , o roïnera , o de borra Boira de la qual cau una precipitació apreciable…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boirada

■ boirada

femení meteorologia Boira d’una gran extensió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boirar-se

■ boirar-se

verb pronominal Neular-se les plantes per la boira bromar-se Enguany s’han boirat els naps
Informació complementària
Traducció