Es mostren 88940 resultats

■ boix1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boix</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: boix
Etimologia: del ll. bŭxus, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
  1. botànica i jardineria
    1. Petit arbre de la família de les buxàcies (Buxus sempervirens), de fulles verdes tot l’any, de flors blanquinoses i perfumades i de fruit en càpsula.
    2. per extensió Qualsevol de les espècies del gènere Buxus.
    3. fusteria Fusta del boix.
    4. boix baleàric Planta de la família de les buxàcies (Buxus balearica), semblant al boix, però més robust, de fulles més grosses i de fruits amb apèndixs més llargs.
    5. boix grèvol Grèvol.
    6. boix marí Galzeran.
  2. arts gràfiques Gravat al boix.
  3. llar, assumptes domèstics Mà de morter.



    4. Vegeu també:
    boix2

■ boix1

masculí botànica i jardineria Petit arbre de la família de les buxàcies Buxus sempervirens , de fulles verdes tot l’any, de flors blanquinoses i perfumades i de fruit en càpsula per extensió Qualsevol de les espècies del gènere Buxus fusteria Fusta del boix boix baleàric Planta de la família de les buxàcies Buxus balearica , semblant al boix, però més robust, de fulles més grosses i de fruits amb apèndixs més llargs boix grèvol Grèvol boix marí Galzeran arts gràfiques Gravat al boix llar, assumptes domèstics Mà de morter Vegeu també boix 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boix2
| boixa

■ boix2
| boixa

masculí i femení Nen masculí ornitologia Ànec gavatx Vegeu també boix 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boixa</title>

Partició sil·làbica: boi_xa
Etimologia: probablement ll. vg. bŭxĭda, variant del ll. pyxis, -ĭdis ‘capsa’, del gr. pyxís, -ídos 1a font: 1915, DAg.
    femení
  1. Tap de fusta, tros de bastó, feix d’argelaga, etc., amb què hom tapa el forat per on es buida un cup, un safareig, un bugader, etc.
  2. oficis manuals i tecnologia Peça cilíndrica, de secció de corona circular, generalment de ferro colat, disposada dins el botó d’una roda o una politja, a l’ull de la solera del molí, etc., per l’interior de la qual passa l’eix o l’arbre, el collferro, etc., respectivament.
  3. tecnologia Peça tubular roscada interiorment en sentit contrari a cada cap, emprada per a tesar o destesar dues barres roscades per mitjà d’un gir de la peça en un sentit o en l’altre.

■ boixa

femení Tap de fusta, tros de bastó, feix d’argelaga, etc, amb què hom tapa el forat per on es buida un cup, un safareig, un bugader, etc oficis manuals i tecnologia Peça cilíndrica, de secció de corona circular, generalment de ferro colat, disposada dins el botó d’una roda o una politja, a l’ull de la solera del molí, etc, per l’interior de la qual passa l’eix o l’arbre, el collferro, etc, respectivament tecnologia Peça tubular roscada interiorment en sentit contrari a cada cap, emprada per a tesar o destesar dues barres roscades per mitjà d’un gir de la peça en un sentit o en l’altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boixac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boixac</title>

Partició sil·làbica: boi_xac
Etimologia: de gojat2, per equivalència acústica g=b, amb canvi de -t en -c degut a l’alternança freqüent t/c en posició final
    masculí botànica
    1. Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Calendula arvensis), de fulles lanceolades, de capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i de fruits en aqueni, tots molt arquejats.
    2. boixac de jardí Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes (Calendula officinalis), de capítols grossos, amb lígules radiades d’un color groc taronja i aquenis encorbats en forma de barqueta.
  2. Flor del boixac.

■ boixac

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes Calendula arvensis , de fulles lanceolades, de capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i de fruits en aqueni, tots molt arquejats boixac de jardí Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes Calendula officinalis , de capítols grossos, amb lígules radiades d’un color groc taronja i aquenis encorbats en forma de barqueta Flor del boixac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boixadura

■ boixadura

femení Fet de boixar-se una planta, especialment els cereals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boixar1

■ boixar1

masculí botànica Boixeda Vegeu també boixar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boixar2

■ boixar2

verb transitiu Tapar un forat amb una boixa intransitiu dialectal vulgarment Fer l’acte sexual cardar Vegeu també boixar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boixar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boixar-se</title>

Partició sil·làbica: boi_xar-se
Etimologia: de boix1
    verb pronominal
  1. Marcir-se els cereals, les plantes bulboses, les hortalisses, etc., a causa de la deterioració del sistema radical. Boixar-se el blat, els alls.
  2. gla boixada Gla corcada o foradada que no serveix per a la sembra.

■ boixar-se

verb pronominal Marcir-se els cereals, les plantes bulboses, les hortalisses, etc, a causa de la deterioració del sistema radical Boixar-se el blat, els alls gla boixada Gla corcada o foradada que no serveix per a la sembra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boixat

■ boixat

masculí fitopatologia Malaltia dels alls, de les cebes, dels porros, etc, produïda pel fong Sclerotium cepivorum
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boixeda

■ boixeda

femení Lloc poblat de boixos geobotànica Comunitat vegetal en la qual domina el boix
Traducció