Es mostren 88940 resultats

bonitolera

bonitolera

bonmatinenc
| bonmatinenca

bonmatinenc
| bonmatinenca

bonnemaisonials


<title type="display">bonnemaisonials</title>

Accessory
Partició sil·làbica: bon_ne_mai_so_ni_als
Body
    femení botànica
  1. plural Petit ordre de florídies notables per la presència de cèl·lules secretores de iode (ioducs).
  2. singular Alga de l’ordre de les bonnemaisonials.

bonnemaisonials

bonó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonó</title>

Accessory
Etimologia: d’un cèlt. *bundon-, der. de bundo- ‘fons’; la forma boló és una variant per dissimilació originada en el pl. bonons i en el der. bononera 1a font: c. 1400
Body
    masculí
    1. Forat practicat en una de les dogues de la bota pel qual hom hi fica el vi, etc.; bononera.
    2. Forat per on es buida l’aigua d’un safareig, d’una pica, etc.; bononera.
    1. Tap de bota.
    2. Tap de safareig, de pica, etc., proveït d’un filferro, d’una cadeneta, etc., perquè hom pugui destapar la bononera sense ficar les mans a l’aigua.
  1. Estaca que serveix de tap de la bononera.

bonó

bononera

bononera

bonrepostí
| bonrepostina

bonrepostí
| bonrepostina

bonsai


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonsai</title>

Accessory
Partició sil·làbica: bon_sai
Etimologia: del jap. bon ‘pot, gerro’ i sai ‘arbre’
Body
    masculí jardineria
  1. Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques tan poc voluminosos com sigui possible.
  2. Arbre cultivat per la tècnica bonsai.

bonsai

bony


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bony</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno- ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio- ‘coll, turó’ 1a font: 1372
Body
    masculí
  1. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió.
  2. Protuberància produïda per un cop o qualsevol altra causa mecànica en una superfície, una làmina metàl·lica, etc. La paret no era ben llisa: feia bonys. Una olla plena de bonys. L’abric li feia un bony a l’esquena.
    1. Altell, turó.
    2. Cim arrodonit d’una muntanya.

bony

bonyarrut
| bonyarruda

bonyarrut
| bonyarruda

bonyegut
| bonyeguda

bonyegut
| bonyeguda