Es mostren 88939 resultats

■ brancada

■ brancada

femení Branca portadora de flors o de fruits Conjunt de les branques d’un arbre, brancatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancadella

■ brancadella

femení botànica Xucladors v xuclador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancal

■ brancal

masculí construcció Cadascun dels costats d’un portal, especialment quan és de pedra Pedra collocada a la part inferior de la porta llindar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancall

■ brancall

masculí ramalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancallós
| brancallosa

■ brancallós
| brancallosa

adjectiu brancut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancam

■ brancam

masculí Conjunt de branques d’un arbre, brancatge heràldica Cornamenta completa del cérvol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancament

■ brancament

masculí informàtica Punt de programa en què hom ha de seleccionar una seqüència d’instruccions d’entre diverses de possibles Instrucció de brancament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brancar</title>

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Treure branques un arbre.
  2. transitiu Deixar (en un arbre) les branques convenients.
  3. transitiu informàtica Seleccionar una de les alternatives que defineixen un brancament.
  4. transitiu tecnologia Ramificar (especialment una conducció d’aigua) mitjançant tubs empalmats al principal.

■ brancar

verb intransitiu Treure branques un arbre transitiu Deixar en un arbre les branques convenients transitiu informàtica Seleccionar una de les alternatives que defineixen un brancament transitiu tecnologia Ramificar especialment una conducció d’aigua mitjançant tubs empalmats al principal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

brancat
| brancada


<title type="display">brancat</title>

Etimologia: de branca
    adjectiu heràldica
  1. Dit del cérvol amb el brancam d’un esmalt diferent del del cos.
  2. Dit també per a indicar el nombre de banyons d’un brancam o d’un mig brancam.

brancat
| brancada

adjectiu heràldica Dit del cérvol amb el brancam d’un esmalt diferent del del cos Dit també per a indicar el nombre de banyons d’un brancam o d’un mig brancam
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancatge

■ brancatge

masculí Conjunt de branques d’un arbre, brancada, brancam
Informació complementària
Traducció