Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ brandejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brandejar</title>

Etimologia: de brandar

verb transitiu Brandar (una arma).

■ brandejar

verb transitiu Brandar una arma

■ brandi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brandi</title>

Etimologia: de l’angl. brandy (1657), originàriament brandwine, brandy-wine, de to brand ‘cremar, destil·lar’

masculí indústries de la destil·lació, begudes destil·lades conyac 2.

■ brandi

masculí indústries de la destillació, begudes destillades conyac 2

brànding

<title type="display">brànding</title>

Etimologia: de l’angl. branding, íd.

masculí economia Disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica de marques a fi d’aconseguir que tinguin una presència rellevant, diferenciada i duradora en el mercat.

brànding

masculí economia Disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica de marques a fi d’aconseguir que tinguin una presència rellevant, diferenciada i duradora en el mercat

■ brandir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brandir</title>

Etimologia: variant morfològica de brandar 1a font: c. 1325

verb transitiu Brandejar, brandar.

■ brandir

verb transitiu Brandejar, brandar

■ brandó

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brandó</title>

Etimologia: de brandar 1a font: s. XIII

masculí

Torxa.
Atxa de cera d’un sol ble.
Tió encès.

■ brandó

masculí Torxa Atxa de cera d’un sol ble Tió encès

■ brandonera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brandonera</title>

Etimologia: de brandó 1a font: 1461

femení

Canelobre per a brandons.
Caixa llargaruda per a brandons, i en general tota caixa de la mateixa forma i la mateixa grandària.

■ brandonera

femení Canelobre per a brandons Caixa llargaruda per a brandons, i en general tota caixa de la mateixa forma i la mateixa grandària

brannerita

<title type="display">brannerita</title>

femení mineralogia Òxid de titani i d’urani, amb altres cations que donen una composició molt variable.

brannerita

femení mineralogia Òxid de titani i d’urani, amb altres cations que donen una composició molt variable

■ branquejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">branquejar</title>

Etimologia: de branca 1a font: 1839, DLab.

verb

intransitiu

Anar per les branques.
Agitar les branques.

■ branquejar

verb intransitiu Anar per les branques Agitar les branques

■ branquell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">branquell</title>

Etimologia: de branca

masculí Brancó.

■ branquell

masculí Brancó

■ branqui-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">branqui-</title>

Forma prefixada del mot grec brágkhia, que significa ‘brànquies’, emprada per a designar connexió o relació amb les brànquies. Ex.: branquioma.

■ branqui-

Forma prefixada del mot grec brágkhia , que significa ‘brànquies’, emprada per a designar connexió o relació amb les brànquies Ex branquioma