Es mostren 88939 resultats

brífing


<title type="display">brífing</title>

Etimologia: de l’anglès
masculí publicitat Document, fet generalment per l’anunciant, que recull informació d’un producte o servei, el mercat, els objectius de màrqueting i de comunicació, la competència, la distribució, etc., i que hom presenta a l’agència de publicitat perquè l’utilitzi com a guia per a elaborar l’estratègia publicitària.

brífing

masculí publicitat Document, fet generalment per l’anunciant, que recull informació d’un producte o servei, el mercat, els objectius de màrqueting i de comunicació, la competència, la distribució, etc, i que hom presenta a l’agència de publicitat perquè l’utilitzi com a guia per a elaborar l’estratègia publicitària
Gran Diccionari de la llengua catalana

brig

brig

masculí plural brigs metrologia Unitat anàloga al bel, emprada per a expressar la relació entre dues quantitats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brigada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brigada</title>

Etimologia: de l’it. brigata, íd. (cf. bergada, bergant, bregar) 1a font: 1803, DEst.
  1. femení Colla de persones que fan un mateix treball. Una brigada de jardiners municipals.
  2. femení Unitat de diverses organitzacions estructurades més o menys militarment. Una brigada de policia.
  3. femení marina de guerra En la marina de guerra, unitat d’organització equivalent a la companyia de l’exèrcit de terra.
  4. organització militar
    1. femení Unitat tàctica i logística que serveix de fonament per a crear d’altres unitats.
    2. masculí i femení Grau del cos de sotsoficials de l’exèrcit espanyol, superior al de sergent primer i inferior al de sotstinent.
  5. femení indústria tèxtil Secció de telers que hom confia a un mateix contramestre.

■ brigada

femení Colla de persones que fan un mateix treball Una brigada de jardiners municipals femení Unitat de diverses organitzacions estructurades més o menys militarment Una brigada de policia femení marina de guerra En la marina de guerra, unitat d’organització equivalent a la companyia de l’exèrcit de terra organització militar femení Unitat tàctica i logística que serveix de fonament per a crear d’altres unitats masculí i femení Grau del cos de sotsoficials de l’exèrcit espanyol, superior al de sergent primer i inferior al de sotstinent femení indústria tèxtil Secció de telers que hom confia a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brigadier
| brigadiera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brigadier</title>

Partició sil·làbica: bri_ga_di_er
Etimologia: del fr. brigadier, der. de brigade, de l’it. brigata
    masculí i femení
  1. història militar
    1. Militar de l’arma de cavalleria de l’exèrcit francès (segle XVIII) amb una graduació corresponent a la de caporal en les altres armes.
    2. En la marina de guerra espanyola, grau equivalent al de comodor en les marines anglosaxones.
  2. organització militar General de brigada.

■ brigadier
| brigadiera

masculí i femení història militar Militar de l’arma de cavalleria de l’exèrcit francès segle XVIII amb una graduació corresponent a la de caporal en les altres armes En la marina de guerra espanyola, grau equivalent al de comodor en les marines anglosaxones organització militar General de brigada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brigadista

■ brigadista

masculí i femení Membre d’una brigada, especialment membre de les Brigades Internacionals, unitats militars de voluntaris estrangers que lluitaren a favor de la República durant la guerra civil espanyola de 1936-39
Gran Diccionari de la llengua catalana

brigant


<title type="display">brigant</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als brigants.
  2. masculí i femení història Individu pertanyent a un poble de Britània establert al nord del riu Humber al segle I aC.

brigant

adjectiu Relatiu o pertanyent als brigants masculí i femení història Individu pertanyent a un poble de Britània establert al nord del riu Humber al segle I aC
Gran Diccionari de la llengua catalana

brigitina

brigitina

femení història eclesiàstica Membre de l’orde femení fundat per santa Brígida de Suècia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brigola

■ brigola

femení història militar Giny de combat utilitzat a l’edat mitjana per a llançar projectils de diversa mena Mena de fona de cuir composta d’una banda plegada per la meitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bríides


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bríides</title>

Partició sil·làbica: brí_i_des
Etimologia: del ll. cient. Bryidae, der. del gènere Bryum, del gr. brýon ‘molsa’
    femení botànica
  1. plural Subclasse que inclou la majoria de les molses típiques, amb protonema filamentós, durador, amb diverses gemmes que originen caulidis envoltats de fil·lidis, esporòfit amb seta i càpsula amb caliptra ben visible que s’obre típicament per un opercle que, en caure, deixa veure les dents del perístoma.
  2. singular Molsa de la subclasse de les bríides.

■ bríides

femení botànica plural Subclasse que inclou la majoria de les molses típiques, amb protonema filamentós, durador, amb diverses gemmes que originen caulidis envoltats de fillidis, esporòfit amb seta i càpsula amb caliptra ben visible que s’obre típicament per un opercle que, en caure, deixa veure les dents del perístoma singular Molsa de la subclasse de les bríides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brill1

■ brill1

masculí cinegètica Xiulet que serveix com a reclam Ocell emprat com a reclam Vegeu també brill 2
Informació complementària
Traducció