Es mostren 88940 resultats

■ brill1

■ brill1

masculí cinegètica Xiulet que serveix com a reclam Ocell emprat com a reclam Vegeu també brill 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brill2

■ brill2

masculí Brillantor, especialment dels ulls lluentor Vegeu també brill 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brilla

■ brilla

femení Brida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillador

■ brillador

masculí Brill, reclam
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brillant</title>

Etimologia: de brillar1 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que brilla. Brillant com un estel. Metall brillant. Uns ulls brillants.
    2. figuradament Excel·lent, admirable en el seu gènere. Fer una carrera brillant. Un orador brillant.
    3. pintura Dit d’una composició per a expressar la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons o de color.
    4. pintura Dit de la superfície llisa i uniforme que reflecteix la llum incident.
  2. masculí joieria Diamant tallat en facetes de sobre i de sota.
  3. masculí indústria tèxtil Defecte en els teixits de seda, o similars, a causa d’alguns fils massa tensos que brillen més que els altres.

■ brillant

adjectiu Que brilla Brillant com un estel Metall brillant Uns ulls brillants figuradament Excellent, admirable en el seu gènere Fer una carrera brillant Un orador brillant pintura Dit d’una composició per a expressar la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons o de color pintura Dit de la superfície llisa i uniforme que reflecteix la llum incident masculí joieria Diamant tallat en facetes de sobre i de sota masculí indústria tèxtil Defecte en els teixits de seda, o similars, a causa d’alguns fils massa tensos que brillen més que els altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillanté


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brillanté</title>

Etimologia: del fr. brillanté, íd. 1a font: s. XIX
masculí [plural brillantés] indústria tèxtil Teixit blanc de cotó, decorat amb petits motius obtinguts bo i teixint, caracteritzat per la gran lluentor que li és donada en l’acabament i que produeix efectes de clarobscur segons com hi incideix la llum.

■ brillanté

masculí plural brillantés indústria tèxtil Teixit blanc de cotó, decorat amb petits motius obtinguts bo i teixint, caracteritzat per la gran lluentor que li és donada en l’acabament i que produeix efectes de clarobscur segons com hi incideix la llum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillantina

■ brillantina

femení cosmètica Preparat cosmètic per a fer lluents els cabells i donar-los una certa adherència després de pentinats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillantment

■ brillantment

adverbi D’una manera brillant, amb brillantor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillantor

■ brillantor

femení Qualitat de brillant òptica Lluminositat antigament Luminància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brillar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’it. brillare ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu, relacionat amb brellar i brillar2 1a font: 1653
    verb intransitiu
  1. Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida. El sol brillava aquell dia. Els miralls brillen.
  2. figuradament Excel·lir. Brillar algú, pel seu talent, per la seva habilitat.
  3. brillar (algú) per la seva absència No ésser present on la seva absència ha d’ésser notada.



    4. Vegeu també:
    brillar2

■ brillar1

verb intransitiu Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida El sol brillava aquell dia Els miralls brillen figuradament Excellir Brillar algú, pel seu talent, per la seva habilitat brillar algú per la seva absència No ésser present on la seva absència ha d’ésser notada Vegeu també brillar 2
Informació complementària
Traducció