Es mostren 88939 resultats

■ brolla

■ brolla

femení geobotànica Formació vegetal més o menys densa on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita o bé molt esclarissada o nulla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brollador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brollador</title>

Etimologia: de brollar2 1a font: c. 1460
    masculí
  1. Indret on l’aigua surt de la terra, especialment formant broll.
  2. En els jardins i els parcs, lloc on hom fa arribar aigua a pressió i, en sortir, forma un broll o una columna en direcció vertical o obliqua, sortidor.

■ brollador

masculí Indret on l’aigua surt de la terra, especialment formant broll En els jardins i els parcs, lloc on hom fa arribar aigua a pressió i, en sortir, forma un broll o una columna en direcció vertical o obliqua, sortidor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brollar1

■ brollar1

masculí Brolla Vegeu també brollar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brollar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brollar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: brullar
Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. vg. gàl·lic brŏgĭlos ‘clos de plantes’, der. del cèlt., aplicat en cat. a líquids per influx de borbollar, bombolla, bullir 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
    1. Sortir de terra l’aigua, especialment amb una certa impetuositat, formant broll.
    2. per extensió Sortir amb força un fluid (líquid o gas) del lloc on és contingut.
  2. Sortir de terra creixent. Brollar els sembrats.
  3. figuradament Produir-se sobtosament, sorgir.



    4. Vegeu també:
    brollar1

■ brollar2

verb intransitiu Sortir de terra l’aigua, especialment amb una certa impetuositat, formant broll per extensió Sortir amb força un fluid líquid o gas del lloc on és contingut Sortir de terra creixent Brollar els sembrats figuradament Produir-se sobtosament, sorgir Vegeu també brollar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brolleria

■ brolleria

femení Fotesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brollim

■ brollim

masculí Brots baixos dels ceps i d’altres plantes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brom1

■ brom1

masculí símbol Br química inorgànica Element no-metàllic de la família dels halògens pertanyent al grup VIIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 35 i de pes atòmic 79,909 Vegeu també brom 2 brom 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brom2

■ brom2

masculí veterinària Malaltia dels pardals, els canaris i sobretot l’aviram, causada per un virus Grup de malalties catarrals de les vies respiratòries altes, que afecten gossos, gats i cavalls, amb la característica comuna d’una gran producció de moc Vegeu també brom 1 brom 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brom3

■ brom3

adjectiu Núvol estar brom Estar núvol Vegeu també brom 1 brom 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

brom-

brom-

obsolet i vulgarment química Bromo-