Es mostren 88940 resultats

■ broquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">broquet</title>

Etimologia: de broc
    masculí
  1. Part de les pipes de fumar que és en contacte amb la boca del fumador.
    1. Canonet d’ambre, de canya, de fusta, etc., en un cap del qual hom endolla la punta del cigar o del cigarret per fumar-se’ls sense que toquin als llavis.
    2. per extensió Extrem d’un tub, d’un canó, etc., al qual hom pot endollar un tub flexible (de goma, de plàstic), etc.
  3. música Peça adaptada als instruments de vent per on és impel·lit l’aire.
  4. tecnologia Part o peça extrema del bec d’un bufador, on es forma la flama.

■ broquet

masculí Part de les pipes de fumar que és en contacte amb la boca del fumador Canonet d’ambre, de canya, de fusta, etc, en un cap del qual hom endolla la punta del cigar o del cigarret per fumar-se’ls sense que toquin als llavis per extensió Extrem d’un tub, d’un canó, etc, al qual hom pot endollar un tub flexible de goma, de plàstic, etc música Peça adaptada als instruments de vent per on és impellit l’aire tecnologia Part o peça extrema del bec d’un bufador, on es forma la flama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ broqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">broqueta</title>

Etimologia: de broc 1a font: 1442
    femení
  1. gastronomia
    1. Mena d’agulla grossa, de metall o de fusta, amb la qual hom enfila trossos de carns diverses, que posteriorment són rostits o fets a la brasa.
    2. per extensió Combinació culinària preparada utilitzant broquetes.
  2. música Pal de tocar el tamborí.

■ broqueta

femení gastronomia Mena d’agulla grossa, de metall o de fusta, amb la qual hom enfila trossos de carns diverses, que posteriorment són rostits o fets a la brasa per extensió Combinació culinària preparada utilitzant broquetes música Pal de tocar el tamborí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ broqueter
| broquetera

■ broqueter
| broquetera

masculí i femení Persona que fa broquets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

broquidòdrom
| broquidòdroma

broquidòdrom
| broquidòdroma

adjectiu botànica Dit dels nervis foliars secundaris que s’enllacen entre ells i formen bagues abans d’arribar a la vora de la làmina de la fulla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bròquil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bròquil</title>

Etimologia: de l’it. bròccoli, íd., diminutiu de bròcco ‘rebrot’, de la mateixa etimologia que el cat. broc 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica i horticultura Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes (Brassica oleracea varietat botrytis), de tija molt curta, amb una inflorescència (capça) que constitueix la part comestible de la planta.
  2. s’ha acabat el bròquil! Dit autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc.

■ bròquil

masculí botànica i horticultura Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes Brassica oleracea varietat botrytis , de tija molt curta, amb una inflorescència capça que constitueix la part comestible de la planta s’ha acabat el bròquil Dit autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brossa1

■ brossa1

femení oficis manuals Raspall de pèls durs i espessos emprat per a netejar motlles d’impremta, cavalls, etc, o per a fer l’últim poliment en la policromia de mobles, de marcs i d’altres objectes d’artesania passar la brossa Brossar Vegeu també brossa 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brossa2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brossa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, segurament preromà, potser d’una base *bro(c)cia, der. del cèlt. vroico- ‘bruc’ 1a font: c. 1325
    femení
    1. Conjunt de fulles, de branquillons i d’altres despulles dels vegetals escampats, apilotats, etc.
    2. Espessor d’arbusts, de mates o d’herbes que creixen en paratges incultes i hi dificulten el pas; malesa.
    3. Mala herba.
    4. geobotànica Brolla.
  2. Partícula despresa d’alguna cosa. Tenir una brossa a l’ull.
  3. Escombraries. El cossi de la brossa.
  4. figuradament En una exposició, un raonament, etc., allò que és inútil, superflu.
  5. informàtica Error o defecte que impedeix el funcionament correcte d’un programa o d’un ordinador i que s’elimina pel desbrossament.



    6. Vegeu també:
    brossa1

■ brossa2

femení Conjunt de fulles, de branquillons i d’altres despulles dels vegetals escampats, apilotats, etc Espessor d’arbusts, de mates o d’herbes que creixen en paratges incultes i hi dificulten el pas malesa Mala herba geobotànica Brolla Partícula despresa d’alguna cosa Tenir una brossa a l’ull Escombraries El cossi de la brossa figuradament En una exposició, un raonament, etc, allò que és inútil, superflu informàtica Error o defecte que impedeix el funcionament correcte d’un programa o d’un ordinador i que s’elimina pel desbrossament Vegeu també brossa 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brossador

■ brossador

masculí arts gràfiques En una impremta, lloc destinat a brossar les formes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brossaire

■ brossaire

masculí i femení Escombriaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brossall

■ brossall

masculí Brossam
Traducció