Es mostren 88940 resultats

■ brotxeta

■ brotxeta

femení oficis manuals Brotxa petita que té els pèls reunits sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brou


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brou</title>

Partició sil·làbica: brou
Etimologia: del germ. brod, íd. 1a font: c. 1290, Desclot
    masculí
    1. alimentació, indústries alimentàries Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua d’un o diversos productes alimentaris. Un brou de carn, de pollastre, de verdures. El brou de Nadal.
    2. brou bufat alimentació, indústries alimentàries Líquid procedent de la cocció de les botifarres a la caldera.
    3. brou de llengua figuradament Paraules sense fets.
  2. fitopatologia
    1. Suspensió d’anticriptogàmics o insecticides emprada per a combatre flagells.
    2. brou bordelès Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb calç.
    3. brou borgonyó Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb carbonat de sodi.
  3. brou de cultiu microbiologia Medi líquid emprat per al cultiu de molts microorganismes paràsits d’animals, que consisteix en un brou esterilitzat que conté peptona, extret de carn, sal i, a vegades, sucre, sang, sèrum, etc.

■ brou

masculí alimentació, indústries alimentàries Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua d’un o diversos productes alimentaris Un brou de carn, de pollastre, de verdures El brou de Nadal brou bufat alimentació, indústries alimentàries Líquid procedent de la cocció de les botifarres a la caldera brou de llengua figuradament Paraules sense fets fitopatologia Suspensió d’anticriptogàmics o insecticides emprada per a combatre flagells brou bordelès Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb calç brou borgonyó Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brouós
| brouosa

■ brouós
| brouosa

adjectiu Que conté brou caldós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brovós
| brovosa

■ brovós
| brovosa

adjectiu Brouós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brownià
| browniana

■ brownià
| browniana

adjectiu Relatiu o pertanyent al botànic escocès Robert Brown o als seus descobriments
Gran Diccionari de la llengua catalana

brownie*

brownie*

masculí pastisseria Pastís de xocolata i nous o una altra mena de fruita seca, amb textura de bescuit, que hom sol servir en porcions quadrades o rectangulars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bru
| bruna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bru</title>

Etimologia: del germ. fràncic *brun, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí
    1. De color terrós fosc amb un matís rogenc. Os bru. Els camises brunes. Cabells bruns.
    2. Dit del color obscur o negrós. La Verge Bruna.
  2. adjectiu antropologia física Dit de l’individu de cabell bru i pell rica en pigment, especialment si pertany al grup leucoderm.
  3. adjectiu numismàtica Dit de la moneda de baixa llei.

■ bru
| bruna

adjectiu i masculí De color terrós fosc amb un matís rogenc Os bru Els camises brunes Cabells bruns Dit del color obscur o negrós La Verge Bruna adjectiu antropologia física Dit de l’individu de cabell bru i pell rica en pigment, especialment si pertany al grup leucoderm adjectiu numismàtica Dit de la moneda de baixa llei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bruc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bruc</title>

Etimologia: del ll. gàl·lic brūcus, reducció del cèlt. comú *vroicos, íd. 1a font: 1249
    masculí
  1. botànica Gènere d’arbusts de la família de les ericàcies (Erica sp), integrat per plantes de fulles verdes tot l’any i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells, que comprèn el bruc boal (o simplement bruc) (E. arborea), el bruc d’hivern (E. multiflora), el bruc d’escombres (E. scoparia), el bruc vermell (E. cinerea), el bruc d’aiguamoll (E. tetralix) i el bruc valencià (E. terminalis).
  2. sense suc ni bruc figuradament Sense substància.

■ bruc

masculí botànica Gènere d’arbusts de la família de les ericàcies Erica sp , integrat per plantes de fulles verdes tot l’any i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells, que comprèn el bruc boal o simplement bruc E arborea , el bruc d’hivern E multiflora , el bruc d’escombres E scoparia , el bruc vermell E cinerea , el bruc d’aiguamoll E tetralix i el bruc valencià E terminalis sense suc ni bruc figuradament Sense substància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brucataire

■ brucataire

masculí i femení Persona que arrenca i prepara soques de bruc per fer-ne pipes
Gran Diccionari de la llengua catalana

brucel·la


<title type="display">brucel·la</title>

femení microbiologia Gènere de petits bacteris gramnegatius de la família de les brucel·làcies (Brucella sp), paràsits de diversos animals i productors de brucel·losis.

brucel·la

femení microbiologia Gènere de petits bacteris gramnegatius de la família de les brucellàcies Brucella sp , paràsits de diversos animals i productors de brucellosis