Es mostren 88939 resultats

■ budisme

■ budisme

masculí religió Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i de pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ budista

■ budista

adjectiu Relatiu o pertanyent al budisme masculí i femení Persona que professa el budisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ budleia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">budleia</title>

Partició sil·làbica: bud_le_ia
Etimologia: del ll. científic Buddleia, del nom del botànic angl. A. Buddle (s. XVIII)
femení botànica Arbust de la família de les budleiàcies (Buddleja davidii), de fulles oposades, lanceolades, i flors flairoses de corol·la violàcia, originària de la Xina i cultivada com a ornamental, naturalitzada a l’estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses.

■ budleia

femení botànica Arbust de la família de les budleiàcies Buddleja davidii , de fulles oposades, lanceolades, i flors flairoses de corolla violàcia, originària de la Xina i cultivada com a ornamental, naturalitzada a l’estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ budleiàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">budleiàcies</title>

Partició sil·làbica: bud_le_ià_ci_es
Etimologia: del ll. científic Buddleiaceae, del gènere Buddleia (v. budleia)
    femení botànica
  1. plural Família de plantes dicotiledònies, característiques de les zones tropicals i subtropicals, representada en la nostra flora per la budleia.
  2. singular Planta de la família de les budleiàcies.

■ budleiàcies

femení botànica plural Família de plantes dicotiledònies, característiques de les zones tropicals i subtropicals, representada en la nostra flora per la budleia singular Planta de la família de les budleiàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

budo

budo

masculí Conjunt de les arts marcials que hom practica en diversos països asiàtics
Gran Diccionari de la llengua catalana

buel·liàcies


<title type="display">buel·liàcies</title>

Partició sil·làbica: bu_el_li_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens de l’ordre de les caloplacals integrada per líquens crustacis, especialment saxícoles amb espores brunes.
  2. singular Liquen de la família de les buel·liàcies.

buel·liàcies

femení botànica plural Família de líquens de l’ordre de les caloplacals integrada per líquens crustacis, especialment saxícoles amb espores brunes singular Liquen de la família de les buelliàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

buergerita

buergerita

femení mineralogia Turmalina de ferro
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buf1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buf</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de bufar 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
    1. Vent que hom produeix bufant.
    2. música Aire expel·lit pels pulmons en fer sonar un instrument de vent.
  2. fisiologia animal i patologia Soroll suau percebut mitjançant l’auscultació de l’aparell circulatori o respiratori, semblant al so produït bufant amb els llavis mig closos. Buf bronquial. Buf pleural. Buf cardiovascular.



    3. Vegeu també:
    buf2

■ buf1

masculí Vent que hom produeix bufant música Aire expellit pels pulmons en fer sonar un instrument de vent fisiologia animal i patologia Soroll suau percebut mitjançant l’auscultació de l’aparell circulatori o respiratori, semblant al so produït bufant amb els llavis mig closos Buf bronquial Buf pleural Buf cardiovascular Vegeu també buf 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buf2
| bufa

■ buf2
| bufa

música masculí i femení Persona que interpreta repertori de caràcter buf o humorístic adjectiu Dit especialment del gènere operístic de caràcter lleuger o humorístic Vegeu també buf 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufa1

■ bufa1

femení bufetada , galtada Vegeu també bufa 2
Traducció