Es mostren 88939 resultats

■ buina

■ buina

femení Excrement del bestiar boví
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buirac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buirac</title>

Partició sil·làbica: bui_rac
Etimologia: d’origen incert, potser bascopirinenc, encreuament del cat. bot1 amb el bearnès oire ‘odre’ (del ll. ŭter, -tris), amb desinència pl. basca -ac, tingut per un singular 1a font: 1499
    masculí
    1. Caixa o beina per a portar-hi les fletxes, carcaix.
    2. Bossa rígida on el qui porta una creu alçada, una bandera, etc., la recolza ficant-hi l’extrem inferior.
  2. Coixinet de les agulles.

■ buirac

masculí Caixa o beina per a portar-hi les fletxes, carcaix Bossa rígida on el qui porta una creu alçada, una bandera, etc, la recolza ficant-hi l’extrem inferior Coixinet de les agulles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buit
| buida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buit</title>

Partició sil·làbica: buit
Homòfon: vuit
Etimologia: del ll. vg. vŏcĭtus, íd., participi arcaic del ll. vg. vŏcāre en lloc del ll. cl. văcāre ‘estar buit’ 1a font: c. 1200
  1. adjectiu
    1. Dit d’un receptacle, d’un lloc, l’espai del qual no és ocupat, especialment d’allò que és destinat a contenir. Un calaix buit. Una bossa buida. La sala era gairebé buida.
    2. [amb un complement] Mancat. Un tros de bosc buit d’arbres. Mots buits de significat .
    3. figuradament Un cap buit (d’idees, de seny).
    4. de buit locució adverbial Sense portar o sense contenir càrrega, passatgers, etc. L’autocar tornà de buit.
  2. adjectiu Que presenta un buit, buidat de la pròpia matèria, balmat.
  3. masculí
    1. Espai buit, que no és ocupat, especialment per allò que és destinat a contenir. No vam trobar cap buit a l’estadi.
    2. figuradament El buit que ha deixat l’absència del mestre.
    3. fer el buit (a algú o a alguna cosa) Fer que hom se n’aparti, no se n’ocupi, etc.
  4. masculí Dins un sòlid, espai no ocupat per la matèria del cos. Un buit de la roca.
  5. masculí anatomia Regió bilateral de l’abdomen, situada entre l’hipocondri i la fossa ilíaca.
  6. masculí
    1. arquitectura i construcció Cadascuna de les obertures (portals, finestres, espais entre columnes, etc.) situades en un pany de paret o en una altra construcció.
    2. construcció Espai buit entre dues parets.
    3. buit per ple Mesurament en el qual no ha estat deduïda la part corresponent a una secció d’obra no feta perquè aquest espai resta ple per algun altre element de construcció.
  7. masculí física
    1. filosofia Espai desproveït de matèria.
    2. Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior del clos.
    3. al buit locució adjectiva i locució adverbial embalatge, envasat i manutenció, emmagatzematge Amb eliminació total de l’aire de l’interior d’un envàs. Embotit envasat al buit.
  8. en buit Dit del funcionament d’una màquina, un motor, un aparell, etc., sense càrrega.

■ buit
| buida

adjectiu Dit d’un receptacle, d’un lloc, l’espai del qual no és ocupat, especialment d’allò que és destinat a contenir Un calaix buit Una bossa buida La sala era gairebé buida amb un complement Mancat Un tros de bosc buit d’arbres Mots buits de significat figuradament Un cap buit d’idees, de seny de buit locució adverbial Sense portar o sense contenir càrrega, passatgers, etc L’autocar tornà de buit adjectiu Que presenta un buit, buidat de la pròpia matèria, balmat masculí Espai buit, que no és ocupat, especialment per allò que és destinat a contenir No vam trobar cap buit a l’estadi…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buixarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buixarda</title>

Partició sil·làbica: bui_xar_da
Etimologia: d’origen incert, essent el sentit fonamental, com sembla, el de ‘cosa escalabornada, imperfecta, lletja’, podria ser d’origen fr., emparentat amb bouc ‘boc’ i altres congèneres (boucher, bouchard) 1a font: 1349
femení oficis manuals Eina semblant a una maceta la testa de la qual és proveïda de puntes piramidals que serveix per a buixardar.

■ buixarda

femení oficis manuals Eina semblant a una maceta la testa de la qual és proveïda de puntes piramidals que serveix per a buixardar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buixardada

■ buixardada

femení oficis manuals Acció de buixardar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buixardar

■ buixardar

verb transitiu oficis manuals Picar una superfície de pedra o de formigó amb una buixarda, a fi de netejar-la o de fer que quedi gravada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buixerot

■ buixerot

masculí ornitologia balquer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buixir

■ buixir

verb intransitiu dialectal Fer lladrucs el gos lladrar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buixol

■ buixol

masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies Anemone nemorosa , de rizoma carnós, de fulles palmatisectes i de flors solitàries blanques, exteriorment rosades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

búixola

búixola

femení Brúixola
Traducció