Es mostren 88940 resultats

■ butoni

■ butoni

masculí dialectal Papu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ butxaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">butxaca</title>

Etimologia: probablement del fr. ant. bouge ‘sac de cuiro’ o l’oc. bolja ‘bosseta’, amb la terminació -aca atribuïble al pl. basc -ac tingut per singular (v. buirac) 1a font: 1387
    femení
    1. antigament Bosseta de tela, de cuir, etc., per a portar-hi diners o altres coses.
    2. Cadascuna de les cavitats d’una peça de vestir, d’una cartera, etc., destinades a portar-hi objectes d’ús ordinari i freqüent (mocador, rellotge, diners, etc.). Anar amb les mans a les butxaques.
    3. de butxaca locució adjectiva Fet per a ésser dut a la butxaca. Transistor de butxaca.
    4. de butxaca locució adjectiva per analogia D’unes dimensions més petites que els altres exemplars del seu gènere. Un submarí de butxaca.
  2. figuradament
    1. Bossa o cabals d’algú. Pagar cadascú de la seva butxaca.
    2. anar prim de butxaca Estar, circumstancialment, mancat de diners.
    3. escurar la butxaca (a algú) Prendre-li els diners o bé fer-los-hi despendre.
    4. gratar-se la butxaca Despendre diners.
    5. no ficar-se res a la butxaca No treure cap profit d’una cosa.
    6. omplir-se les butxaques Enriquir-se.
    7. tenir la butxaca foradada Ésser malgastador.
  3. figuradament
    1. riure per les butxaques Riure molt.
    2. tenir (una cosa) a la butxaca Tenir-la feta, acabada, haver-la aconseguida.
    3. tenir (alguna cosa) a la butxaca Tenir-la fora de l’abast d’altri, en lloc segur per al posseïdor.
    4. tenir (algú) ficat a la butxaca Tenir-lo a la seva disposició, fer-ne el que hom vol.

■ butxaca

femení antigament Bosseta de tela, de cuir, etc, per a portar-hi diners o altres coses Cadascuna de les cavitats d’una peça de vestir, d’una cartera, etc, destinades a portar-hi objectes d’ús ordinari i freqüent mocador, rellotge, diners, etc Anar amb les mans a les butxaques de butxaca locució adjectiva Fet per a ésser dut a la butxaca Transistor de butxaca de butxaca locució adjectiva per analogia D’unes dimensions més petites que els altres exemplars del seu gènere Un submarí de butxaca figuradament Bossa o cabals d’algú Pagar cadascú de la seva butxaca anar prim de butxaca Estar,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ butxacada

■ butxacada

femení Quantitat d’una cosa que cap en una butxaca Coses que hom porta en una butxaca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ butxacó

■ butxacó

masculí Butxaca petita, especialment de l’armilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ butxacós
| butxacosa

■ butxacós
| butxacosa

adjectiu Que presenta cavitats, buits, que no és ple
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ butxaquejar

■ butxaquejar

verb intransitiu Regirar les butxaques d’un mateix o d’altri, ficar-se les mans a les butxaques cercant alguna cosa Va butxaquejar teatralment, però ja sabia que acabaria pagant jo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bútxara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bútxara</title>

Etimologia: del b. ll. bulgari, en forma vg. *búlgeri ‘búlgars’, potser a través de l’it. buggerare ‘enganyar’ o búggera ‘rabiola’ (v. bugre) 1a font: 1893
masculí despectivament Home egoista, de poca formalitat, que va a la seva sense miraments.

■ bútxara

masculí despectivament Home egoista, de poca formalitat, que va a la seva sense miraments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ butza

■ butza

femení dialectal Conjunt dels budells i de les altres vísceres abdominals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

butzada

butzada

femení dialectal Butza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

butzam

butzam

masculí dialectal Butza
Traducció