Es mostren 88939 resultats

cabdellar2

cabdellar2

verb transitiu antigament Guiar, conduir Comandar, com a capitost, gent de guerra Vegeu també cabdellar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabdill

■ cabdill

masculí Capitost ciències polítiques Líder carismàtic, especialment militar i polític
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cabdillatge

cabdillatge

masculí Lideratge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabeç

■ cabeç

masculí Obertura d’una peça de vestir per on passa el cap dialectal Cim d’un relleu muntanyós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabeça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabeça</title>

Etimologia: del ll. capĭtĭa (més segurament de la variant *capĭttia), pl. de capĭtĭum, der. de caput, -ĭtis ‘cap’ (v. cap1) 1a font: 1289
    femení
  1. antigament Cap de bestiar.
  2. Bulb. Una cabeça d’alls.
  3. dret de les cabeces història Cabeçatge.

■ cabeça

femení antigament Cap de bestiar Bulb Una cabeça d’alls dret de les cabeces història Cabeçatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabeçada

■ cabeçada

femení Arreu del cap dels animals de tir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabeçar

■ cabeçar

verb intransitiu Treure cabeça una planta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabeçatge

■ cabeçatge

masculí història del dret Impost que hom pagava sobre els caps de bestiar mort per al consum de carn
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabeçó

■ cabeçó

masculí Brida en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cabeçol

cabeçol

masculí dialectal Cabeç de poca altitud