Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ cabdellar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabdellar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de cabdell¹ 1a font: s. XIII

verb

transitiu
1. Enrotllar fil formant un cabdell.
2. per analogia Una cosa que va rodolant emportar-se amb ella altres coses.
intransitiu Formar cabdell una col o una altra hortalissa. No plou i els enciams no cabdellen.

Vegeu també:

■ cabdellar¹

verb transitiu Enrotllar fil formant un cabdell per analogia Una cosa que va rodolant emportar-se amb ella altres coses intransitiu Formar cabdell una col o una altra hortalissa No plou i els enciams no cabdellen Vegeu també cabdellar 2

cabdellar²

<title type="display">cabdellar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

verb

transitiu

antigament

Guiar, conduir.
Comandar, com a capitost, gent de guerra.

Vegeu també:

cabdellar²

verb transitiu antigament Guiar, conduir Comandar, com a capitost, gent de guerra Vegeu també cabdellar 1

■ cabdill

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabdill</title>

Etimologia: del cast. caudillo

masculí

Capitost.
ciències polítiques Líder carismàtic, especialment militar i polític.

■ cabdill

masculí Capitost ciències polítiques Líder carismàtic, especialment militar i polític

cabdillatge

<title type="display">cabdillatge</title>

Etimologia: de cabdill

masculí Lideratge.

cabdillatge

masculí Lideratge

■ cabeç

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabeç</title>

Etimologia: del ll. capĭtĭum, íd. 1a font: s. XIII

masculí

Obertura d’una peça de vestir per on passa el cap.
dialectal Cim d’un relleu muntanyós.

■ cabeç

masculí Obertura d’una peça de vestir per on passa el cap dialectal Cim d’un relleu muntanyós

■ cabeça

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabeça</title>

Etimologia: del ll. capĭtĭa (més segurament de la variant *capĭttia), pl. de capĭtĭum, der. de caput, -ĭtis ‘cap’ (v. cap¹) 1a font: 1289

femení

antigament Cap de bestiar.
Bulb. Una cabeça d’alls.
dret de les cabeces història Cabeçatge.

■ cabeça

femení antigament Cap de bestiar Bulb Una cabeça d’alls dret de les cabeces història Cabeçatge

■ cabeçada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabeçada</title>

Homòfon: cabassada
Etimologia: de cabeç 1a font: 1523

femení Arreu del cap dels animals de tir.

■ cabeçada

femení Arreu del cap dels animals de tir

■ cabeçar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabeçar</title>

Etimologia: de cabeça

verb intransitiu Treure cabeça una planta.

■ cabeçar

verb intransitiu Treure cabeça una planta

■ cabeçatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabeçatge</title>

Etimologia: de cabeça

masculí història del dret Impost que hom pagava sobre els caps de bestiar mort per al consum de carn.

■ cabeçatge

masculí història del dret Impost que hom pagava sobre els caps de bestiar mort per al consum de carn

■ cabeçó

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabeçó</title>

Etimologia: de cabeç

masculí Brida en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall.

■ cabeçó

masculí Brida en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall