Es mostren 88940 resultats

cabeçol

cabeçol

masculí dialectal Cabeç de poca altitud
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabeçuda

■ cabeçuda

femení ictiologia Joell de l’espècie Atherina hepsetus , de cos transparent, ulls grossos i mida molt petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabeçut

■ cabeçut

masculí ictiologia Llíssera llobarrera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabell</title>

Compareu: l’acc. 1 1 amb pèl 1 1
Etimologia: del ll. capĭllus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. anatomia i antropologia física Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut.
    2. Conjunt dels cabells. Tallar-se el cabell. Cabell castany, ros, blanc.
    3. agafar (o prendre) (una cosa) per la punta dels cabells Considerar versemblant una cosa basant-se en punts de vista molt relatius.
    4. estar amb els cabells de punta (o drets) Estar espaordit en una gran manera.
    5. estirar-se els cabells figuradament Penedir-se en alt grau d’haver fet alguna cosa.
    6. fer posar els cabells de punta (a algú) Esborronar-lo.
    7. fer sortir els cabells blancs figuradament Fer passar penes, provar la paciència.
    8. mata de cabells Cabellera.
  2. plural botànica Cuscuta.
  3. cabell d’àngel
    1. Denominació aplicada a diversos productes, plantes, etc., que presenten una estructura filamentosa.
    2. alimentació, indústries alimentàries Confitura feta dels filaments d’algunes espècies de carbasses.
    3. alimentació, indústries alimentàries Fideus de cabell d’àngel. Pasta, escudella, de cabell d’àngel.
  4. cabells d’àngel decoració pluja 2 2.

■ cabell

masculí anatomia i antropologia física Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut Conjunt dels cabells Tallar-se el cabell Cabell castany, ros, blanc agafar o prendre una cosa per la punta dels cabells Considerar versemblant una cosa basant-se en punts de vista molt relatius estar amb els cabells de punta o drets Estar espaordit en una gran manera estirar-se els cabells figuradament Penedir-se en alt grau d’haver fet alguna cosa fer posar els cabells de punta a algú Esborronar-lo fer sortir els cabells blancs figuradament Fer passar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cabellat
| cabellada

cabellat
| cabellada

adjectiu heràldica Dit del cap amb els cabells d’un esmalt diferent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabellblanc
| cabellblanca

■ cabellblanc
| cabellblanca

adjectiu Que té els cabells blancs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabellera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabellera</title>

Etimologia: de cabell 1a font: s. XIV, Metge
    femení
    1. Conjunt dels cabells d’una persona, especialment quan són atapeïts i llargs.
    2. Conjunt de filaments semblants a una cabellera. La cabellera de la panotxa de blat de moro.
  2. crinera 1.
  3. Cua d’un cometa.
  4. cabellera de la reina botànica
    1. Planta herbàcia semblant al bàlsam, de la família de les aïzoàcies (Disphyma crassifolia), de fulles sempre verdes, crasses, i de flors vermelles formades per nombrosos estams lluents, molt conreada en parterres i rocalles.
    2. Nom donat a diverses espècies incloses antigament en el gènere Mesembryanthemum.

■ cabellera

femení Conjunt dels cabells d’una persona, especialment quan són atapeïts i llargs Conjunt de filaments semblants a una cabellera La cabellera de la panotxa de blat de moro crinera 1 Cua d’un cometa cabellera de la reina botànica Planta herbàcia semblant al bàlsam, de la família de les aïzoàcies Disphyma crassifolia , de fulles sempre verdes, crasses, i de flors vermelles formades per nombrosos estams lluents, molt conreada en parterres i rocalles Nom donat a diverses espècies incloses antigament en el gènere Mesembryanthemum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cabelleraire

cabelleraire

masculí història Fins a mitjan segle XVIII, perruquer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabellut
| cabelluda

■ cabellut
| cabelluda

adjectiu Que té molts de cabells Cobert de cabells Cuir cabellut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caber

■ caber

verb intransitiu Cabre
Informació complementària
Traducció