Es mostren 88939 resultats

■ cabusset

■ cabusset

masculí ornitologia Ocell del gènere dels cabussons, i de l’ordre dels podicipediformes Podiceps ruficollis , petit, de color bru amb el dors fosc i el ventre blanquinós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabussó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabussó</title>

Etimologia: de cabussar 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. Fet de tirar-se de cap dins l’aigua; sota.
  2. Capficall.
  3. Capgirell, tombarella.
  4. ornitologia Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels podicipediformes (Podiceps sp), bons nedadors i cabussadors, de cos arrodonit i de plomatge curt i dens, que comprèn el cabussó collnegre (P. nigricollis), el cabussó emplomallat (P. cristatus), el cabussó gris (P. griseigena) i el cabussó orellut (P. auritus).

■ cabussó

masculí Fet de tirar-se de cap dins l’aigua sota Capficall Capgirell, tombarella ornitologia Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels podicipediformes Podiceps sp , bons nedadors i cabussadors, de cos arrodonit i de plomatge curt i dens, que comprèn el cabussó collnegre P nigricollis , el cabussó emplomallat P cristatus , el cabussó gris P griseigena i el cabussó orellut P auritus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabussot

■ cabussot

masculí ornitologia Cabussó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabut1

■ cabut1

masculí ictiologia Peix perciforme de la família dels serrànids Anthias anthias , de coloració vermella o rosada amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat Vegeu també cabut 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cabut2
| cabuda

■ cabut2
| cabuda

adjectiu Que té el cap gros adjectiu Tossut masculí popularment numismàtica Moneda de cinc pessetes encunyada en 1888-92 en la qual figura Alfons XIII infant Vegeu també cabut 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caça</title>

Homòfon: cassa
Etimologia: de caçar 1a font: s. XIII, Vides
  1. femení etnografia i cinegètica
    1. Acció de caçar.
    2. anar a caça (o a la caça) (d’alguna cosa) figuradament Cercar-la, sol·licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la.
    3. caça a l’abeurada Acció de caçar ocells agafant-los quan s’acosten a beure en un abeurador preparat amb brins d’espart envescats.
    4. caça a la joca Acció de caçar els ocells mentre dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades.
    5. caça a l’arruixada Acció de caçar espantant la caça a crits i pedrades per fer-la anar cap a un lloc determinat.
    6. caça amb vesc Modalitat popular de caça menor amb parany (creueres envescades i col·locades entre les branques d’un arbret) per a caçar ocells cantaires.
    7. caça major Caça d’animals grossos, com ara porcs senglars, cérvols, etc.
    8. caça menor Caça d’animals petits, com ara conills, perdius, etc.
    9. caça submarina Pesca submarina.
    10. obertura de la caça Començament del temps en què la caça és permesa.
  2. femení
    1. Animals que hom tracta de caçar.
    2. Animals caçats.
  3. femení per extensió
    1. Persecució.
    2. ciències militars Acció bèl·lica de persecució d’un vaixell per part d’un altre, o d’una aeronau per part d’una altra.
    3. caça de bruixes història Conjunt de mesures inquisitorials i repressives contra persones sospitoses de bruixeria.
    4. caça de bruixes Persecució contra minories polítiques, ètniques, religioses, etc., dissidents.
  4. masculí ciències militars
    1. Avió militar d’una gran velocitat i d’una elevada cadència de foc.
    2. caça bombarder [plural caces bombarders] Avió militar amb capacitat per a portar una càrrega de bombes o de projectils per a l’atac a terra i que, una vegada llançada, pot actuar com a caça.
  5. femení música Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV.

■ caça

femení etnografia i cinegètica Acció de caçar anar a caça o a la caça d’alguna cosa figuradament Cercar-la, sollicitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la caça a l’abeurada Acció de caçar ocells agafant-los quan s’acosten a beure en un abeurador preparat amb brins d’espart envescats caça a la joca Acció de caçar els ocells mentre dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades caça a l’arruixada Acció de caçar espantant la caça a crits i pedrades per fer-la anar cap a un lloc determinat caça amb vesc Modalitat popular de caça menor amb parany creueres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caca

■ caca

femení Terme infantívol per a designar els excrements per extensió Tota mena de brutícia caca de les orelles Cerumen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caçada

■ caçada

femení cacera 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caçador1
| caçadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caçador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de caçar i -dor1 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Que caça (dit especialment dels animals que cacen d’altres animals).
  2. masculí i femení Persona que caça com a professió o té habilitat i experiència especials en l’activitat cinegètica.
  3. masculí i femení organització militar Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o a regiments lleugers.



    4. Vegeu també:
    caçador2

■ caçador1
| caçadora

adjectiu Que caça dit especialment dels animals que cacen d’altres animals masculí i femení Persona que caça com a professió o té habilitat i experiència especials en l’activitat cinegètica masculí i femení organització militar Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o a regiments lleugers Vegeu també caçador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caçador2
| caçadora

■ caçador2
| caçadora

adjectiu Que pot ésser caçat Aquesta perdiu no és caçadora és massa lluny Vegeu també caçador 1
Traducció