Es mostren 88940 resultats

■ acompanyador
| acompanyadora

■ acompanyador
| acompanyadora

adjectiu i masculí i femení Que acompanya, acompanyant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acompanyament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acompanyament</title>

Etimologia: de acompanyar 1a font: 1653, DTo
    masculí
  1. Acció d’acompanyar.
  2. Allò que acompanya. L’acompanyament d’un plat de carn.
  3. Gent que acompanya algú.
  4. heràldica En els escuts, emblemes, xifres i altres ornaments externs; adorn.
  5. música Conjunt de veus o d’acords subordinats a la part melòdica vocal o instrumental.
  6. tàctica Tot allò que és afegit a una unitat militar per tal de completar-la. Acompanyament de sapadors, de carros de combat.

■ acompanyament

masculí Acció d’acompanyar Allò que acompanya L’acompanyament d’un plat de carn Gent que acompanya algú heràldica En els escuts, emblemes, xifres i altres ornaments externs adorn música Conjunt de veus o d’acords subordinats a la part melòdica vocal o instrumental tàctica Tot allò que és afegit a una unitat militar per tal de completar-la Acompanyament de sapadors, de carros de combat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acompanyant1

■ acompanyant1

adjectiu Que acompanya masculí i femení Persona que acompanya masculí i femení música Instrument o intèrpret que acompanya masculí nàutica Cronòmetre de funcionament menys regular que el magistral Vegeu també acompanyant 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acompanyant2
| acompanyanta

■ acompanyant2
| acompanyanta

masculí i femení Persona que té per ofici d’acompanyar algú Les duia a l’escola una acompanyanta Vegeu també acompanyant 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acompanyar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acompanyar</title>

Etimologia: de company 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Ajuntar-se (a algú) per fer el que ell fa, principalment per anar allà on ell va. Anar d’excursió acompanyat dels amics.
  2. especialment Anar (amb algú) per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo. Acompanyar un infant a l’escola.
  3. Prendre part en un acompanyament. Acompanyar un mort.
  4. Adjuntar (una cosa) a una altra, considerada la principal. Acompanyar una sol·licitud de la documentació reglamentària.
  5. Ajudar al moviment (d’una cosa) guiant-la, sostenint-la. Acompanyar la mà d’un nen que aprèn a escriure.
  6. música Executar l’acompanyament.

■ acompanyar

verb transitiu Ajuntar-se a algú per fer el que ell fa, principalment per anar allà on ell va Anar d’excursió acompanyat dels amics especialment Anar amb algú per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo Acompanyar un infant a l’escola Prendre part en un acompanyament Acompanyar un mort Adjuntar una cosa a una altra, considerada la principal Acompanyar una sollicitud de la documentació reglamentària Ajudar al moviment d’una cosa guiant-la, sostenint-la Acompanyar la mà d’un nen que aprèn a escriure música Executar l’acompanyament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acompanyat
| acompanyada

acompanyat
| acompanyada

adjectiu heràldica Dit de la peça principal quan en té dues de secundàries o més als costats
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acomplexar

■ acomplexar

verb psicologia transitiu Fer agafar un complex pronominal Agafar un complex Aquest noi s’ha acomplexat molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acompliment

■ acompliment

masculí Acció d’acomplir o d’acomplir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acomplir

■ acomplir

verb p p acomplert -a o acomplit -ida transitiu Executar, portar a cap Acomplirem el que ens maneu pronominal Esdevenir-se S’ha acomplert la profecia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acompte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acompte</title>

Etimologia: substantivació de la locució a compte (‘donar, pagar a compte’)
    masculí
  1. Allò que hom paga a compte, la part que hom paga d’un compte a pagar.
  2. economia Préstec reemborsable en un termini fixat, amb un tant per cent d’interès convingut i amb una garantia.
  3. acompte al tresor finances Préstec, de caràcter generalment permanent i sense interès, que fa el banc central emissor al tresor amb la garantia d’uns bons del tresor.

■ acompte

masculí Allò que hom paga a compte, la part que hom paga d’un compte a pagar economia Préstec reemborsable en un termini fixat, amb un tant per cent d’interès convingut i amb una garantia acompte al tresor finances Préstec, de caràcter generalment permanent i sense interès, que fa el banc central emissor al tresor amb la garantia d’uns bons del tresor
Informació complementària
Traducció